El martiri de la Verge es celebra tant en la profecia de Simeó com en la mateixa història de la passió del Senyor. Ell és posat, diu del nen Jesús el sant vell, com a senyal de contradicció, i una espasa, diu després adreçant-se a Maria, travessarà la teva pròpia ànima (cf. Lc 2, 34-35).

Una espasa ha travessat veritablement la teva ànima, o santa Mare nostra! D'altra banda, no hauria arribat a la carn del Fill si no fos passant per l'ànima de la Mare. Certament, després que el teu Jesús, que era de tots, però especialment teu, hagués exhalat l'últim alè, la llança cruel no va poder arribar a la seva ànima. Quan, en efecte, sense respectar ni tan sols la seva mort, li va obrir el costat, ja no podia causar-li més mal al teu Fill. Però a tu sí. A tu va travessar l'ànima. L'ànima d'ell ja no era allà, però la teva no es podia absolutament deslligar. Per això, la força del dolor va travessar la teva ànima, i així no sense raó podem anomenar-te més que màrtir, perquè en tu la participació en la passió del Fill va superar de molt, en intensitat, els patiments físics del martiri.

No va ser potser per a tu més que una espasa aquella paraula que realment va travessar l'ànima i va arribar fins a separar ànima i esperit? Et va ser dit, en efecte: «Dona, aquí tens el teu fill» (Jn 19, 26). Quin intercanvi! Et donen Joan en lloc de Jesús, el servent en lloc del Senyor, el disciple en lloc del mestre, el fill de Zebedeu en lloc del Fill de Déu, un simple home en lloc del Déu veritable. Com l'escolta d'aquestes paraules no hauria de travessar la teva ànima tan sensible, quan el sol record aconsegueix trencar fins i tot els nostres cors, que a més són de pedra i de ferro?

No us admireu, o germans, quan es diu que Maria va ser màrtir en l'esperit. S'admiri més aviat aquell que no recorda haver sentit Pau incloure entre els grans delictes dels pagans que ells van ser privats d'affecció. Aquest delicte va estar ben lluny del cor de Maria, i que estigui ben lluny també del dels seus humils devots.

Algun podria potser objectar: Però no sabia ella d'antemà que Jesús moriria? Cert. No estava potser segura que ben aviat resorgiria? Sense dubte i amb la més ferma confiança. I malgrat això, va patir quan va ser crucificat? Segurament i d'una manera realment terrible. D'altra banda, qui ets tu, germà, i quina estranya mena de saviesa és la teva, si t'admires de la solidaritat en el dolor de la Mare amb el Fill, més que del dolor del mateix Fill de Maria? Ell va poder morir fins i tot en el cos, i aquesta no va poder morir amb ell en el seu cor? En el Fill va operar l'amor superior a tot altre amor. En la Mare va operar l'amor, al qual, després d'aquell de Crist, cap altre amor es pot comparar.

Sant Bernat, abat