Maria agraeix al seu Senyor amb el Magníficat

«L'ànima meua magnifica el Senyor, i l'esperit meu s'alegra en Déu, meu Salvador» (Lc 1, 46). Amb aquestes paraules, Maria, primer de tot, proclama els dons especials que li han estat concedits, i després enumera els beneficis universals amb els quals Déu no ha cessat de proveir al gènere humà per l'eternitat.

Magnifica el Senyor l'ànima de qui dirigeix a la lloa i a la glòria del Senyor tot allò que passa pel seu món interior, de qui, observant els preceptes de Déu, demostra de pensar sempre en la potència de la seva majestat.

S'alegra en Déu, seu salvador, l'esperit de qui només es deleita en el record del seu creador, del qual espera la salvació eterna.

Aquestes paraules, que s'adeqüen als llavis de totes les ànimes perfectes, eren especialment adequades a la beatíssima Mare de Déu. Per un privilegi únic, ella s'encenia d'amor espiritual per aquell de la concepció corporal del qual es alegrava. Amb just raó, ella pogué alegrar-se més que tots els altres sants d'una alegria extraordinària en Jesús, seu salvador. Sabia, de fet, que l'autor etern de la salvació nasqué de la seva carn, amb un naixement temporal, i, en tant que persona única i mateixa, seria alhora el seu fill i el seu Senyor.

«Grans coses m'ha fet l'Omnipotent, i sant és el seu nom».

Per tant, res ve dels seus mèrits, atès que ella atribueix tota la seva grandesa al don d'ell, el qual, essent essencialment potent i gran, sol fer forts i grans els seus fidels, que són petits i febles. I bé va afegir: «I sant és el seu nom», per advertir els oients, o més aviat per ensenyar a tots aquells als quals arribarien les seves paraules a tenir confiança en el seu nom i a invocar-lo. Així ells també podrien gaudir de la santetat eterna i de la vera salvació, segons el dit profètic: «Tots els que invoquin el nom del Senyor seran salvats» (Gl 3, 5).

De fet, és aquest mateix el nom del qual s'ha dit més amunt: «I s'alegrà el meu esperit en Déu, meu salvador».

Per això, a la santa Església, s'ha instaurat la costum bellíssima i utilíssima de cantar l'himne de Maria cada dia a la salmodia vespertina. Així, la memòria habitual de la incarnació del Senyor encén d'amor els fidels, i la meditació freqüent dels exemples de la seva Mare els confirma fermament en la virtut. I ha semblat bé que això passés de nit, perquè la nostra ment, cansada i distreta en tantes coses, amb l'arribada de l'hora del descans, es concentri tota en si mateixa.

Sant Beda el Venerable