Ateneu bé, estimats: el misteri de la Pasqua és nou i antic, etern i temporal, corruptible i incorruptible, mortal i immortal. Antic segons la Llei, nou segons el Verbe; temporal en la figura, etern en la gràcia; corruptible per l'immolació de l'anyell, incorruptible per la vida del Senyor; mortal per la seva sepultura a la terra, immortal per la seva resurrecció dels morts.
La Llei és antiga, però el Verbe és nou; temporal és la figura, eterna la gràcia; corruptible l'anyell, incorruptible el Senyor, que va ser immolat com un anyell, però va ressuscitar com Déu.
«Era com un anyell conduït al matadero, com una ovella muda davant dels seus esquiladors, i no va obrir la seva boca» (Is 53, 7).
La similitud ha passat i ha trobat compliment la realitat expressada: en lloc d'un anyell, Déu, l'home-Crist, que ho compendia tot.
Per tant, l'immolació de l'anyell, la celebració de la Pasqua i l'escriptura de la Llei van tenir per fi Crist Jesús. En la Llei antiga tot es feia en vista de Crist. En l'ordre nou tot convergeix a Crist en una forma molt superior.
La Llei s'ha convertit en el Verbe i d'antiga s'ha fet nova, però ambdues van sortir de Sion i de Jerusalem. El precepte es va transformar en gràcia, la figura en veritat, l'anyell en el Fill, l'ovella en l'home i l'home en Déu.
El Senyor, tot i ser Déu, es va fer home i va patir per qui pateix, va ser presoner per al presoner, condemnat per al culpable i, sepultat per qui és sepultat, va ressuscitar dels morts i va cridar aquesta gran paraula: Qui és aquell que em condemnarà? S'acosti a mi (cf. Is 50, 8). Jo, diu, sóc Crist que he destruït la mort, que he vençut l'enemic, que he posat sota els peus l'infern, que he encaixellat el fort i he elevat l'home a les sublimitats del cel; jo, diu, sóc el Crist.
Vineu, doncs, o pobles tots oprimits pels pecats, i rebéu el perdó. Sóc jo, en efecte, el vostre perdó, jo la Pasqua de la redempció, jo l'Anyell immolat per vosaltres, jo el vostre lavatori, jo la vostra vida, jo la vostra resurrecció, jo la vostra llum, jo la vostra salvació, jo el vostre rei. Us porto amunt als cels. Us ressuscitaré i us faré veure el Pare que és als cels. Us exaltaré amb la meva dreta.

De l'«Homilia sobre la Pasqua» de Melitó de Sardes, bisbe