Procurate de reunir-vos més freqüentment per al rendiment de gràcies i per la lloa a Déu. Quan us reuniu sovint, les forces de Satanàs són aniquilades i el mal que ell ha produït és destruït en la concòrdia de la vostra fe. Res no és més preuós que la pau, que desarma tot enemic terrestre i espiritual.

Res d’aquestes veritats us romandrà amagat si seran perfectes la vostra fe i el vostre amor per Jesucrist. Aquestes dues virtuts són el principi i el fi de la vida: la fe és el principi, l’amor el fi. La unió de totes dues és Déu mateix, i les altres virtuts que condueixen l’home a la perfecció en són una conseqüència.
El que professa la fe no comete el pecat i el que posseeix l’amor no pot odiar. «Pel fruit es coneix l’arbre» (Mt 12, 33): així, aquells que fan professió de pertànyer a Crist es reconeixeran pels seus fets. Ara no es tracta de fer una professió de fe amb paraules, sinó de perseverar en la pràctica de la fe fins al final.
És millor ser cristià sense dir-ho, que proclamar-ho sense ser-ho. És cosa bona ensenyar, si qui parla practica allò que ensenya. Només hi ha un mestre, el qual «parla i tot és fet» (Sal 32, 9), i fins i tot les obres que ell féu en silenci són dignes del Pare. Qui posseeix veritablement la paraula de Jesús és capaç d’entendre també el seu silenci i d’arribar així a la perfecció. Ell amb la seva paraula operarà i amb el seu silenci es farà conèixer.
Res no és amagat al Senyor; fins i tot els nostres secrets són davant el seu mirada. Fem, doncs, tota cosa en la consciència que ell habita en nosaltres, perquè puguem ser el seu temple i perquè ell en nosaltres sigui el nostre Déu. Així és de fet i ho veurem amb els nostres ulls si l’ameu justament.
No us enganyeu, germans meus; aquells que corrompen les famílies no heretaran el regne de Déu (cf. 1 Cor 6, 9-10). Si aquells que així van fer segons la carn van ser castigats amb la mort, quant més no haurà de ser castigat aquell que amb perversa doctrina corromp la fe divina, per la qual Jesucrist va ser crucificat? Un home que s’hagi maculat d’un tal delicte anirà al foc inextinguible, i així mateix qui l’escolta.
El Senyor ha rebut sobre el seu cap una unció preuosa, perquè es difongués en la seva Església el perfum de la immortalitat. Guardeu-vos, doncs, de les pestíferes exhalacions del príncep d’aquest món, és a dir, dels seus errors, perquè no us arrossegui en esclavitud, lluny de la vida que us espera. Per què no ens fem tots savis, rebent el coneixement de Déu, que és Jesucrist? Per què correm estúpidament a la ruïna, per la ignorància del don que el Senyor ens ha concedit benignament?
El meu esperit no és més que un res, però és associat a la creu, la qual, si és escàndol per als incrèduls, per a nosaltres, en canvi, és salvació i virtut eterna (cf. 1 Cor 1, 20-23).
 
Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir