Un dia, mentre em recat a la riba del riu Gave per recollir llenya juntament amb dues noies, vaig sentir un soroll. Vaig girar-me cap a la prada, però vaig veure que els arbres no es movien gens, així que vaig aixecar el cap i vaig mirar la cova. Vaig veure una Senyora vestida amb vestits blancs. Portava un vestit blanc i estava cenyida per una faixa blava. A cada peu en tenia una rosa daurada, que era del mateix color de la corona del rosari. Davant d'aquesta visió, em vaig fregar els ulls, creient que era un engany de la vista. Vaig posar les mans a la falda, on vaig trobar la meva corona del rosari. Volia fer també el senyal de la creu a la front, però no vaig poder aixecar la mà, que em va caure. Havent fet la Senyora el senyal de la creu, jo també, encara que amb la mà tremolosa, vaig fer l'esforç i finalment ho vaig aconseguir. Alhora vaig començar a recitar el rosari, mentre la mateixa Senyora feia passar les perles del seu rosari, sense moure els llavis. Acabat el rosari, la visió va desaparèixer immediatament.
Vaig preguntar a les dues noies si havien vist alguna cosa, però elles van dir que no; de fet, em van preguntar què tenia a dir-los. Aleshores vaig respondre que havia vist una Senyora amb vestits blancs, però no sabia qui era. Però les vaig advertir que no en parlessin. Aleshores elles també em van exhortar a no tornar més a lloc, però jo em vaig negar.
Per tant, hi vaig tornar la diumenge, sentint-me interiorment cridada.
Aquesta Senyora em va parlar només la tercera vegada i em va demanar si volia anar a trobar-la durant quinze dies. Li vaig respondre que sí. Ella va afegir que havia d'exhortar els sacerdots perquè fessin construir una capella; després em va manar que begués a la font. Com que no en veia cap, anava cap al riu Gave, però ella em va fer senyal que no parlava del riu i em va mostrar amb el dit una font. Recatada allà, no vaig trobar sinó poca aigua fangosa. Vaig acostar la mà, però no vaig poder agafar res; per això vaig començar a cavar i finalment vaig poder agafar una mica d'aigua; la vaig llençar tres vegades, però la quarta vegada vaig poder beure-la. La visió va desaparèixer aleshores i vaig tornar cap a casa.
Però durant quinze dies hi vaig tornar i la Senyora em va aparèixer tots els dies, excepte un dilluns i un divendres, dient-me de nou que avisés els sacerdots perquè fessin construir allà una capella, que anés a rentar-me a la font i que pregés per la conversió dels pecadors. Li vaig preguntar diverses vegades qui era, però somreia dolçament. Finalment, amb els braços aixecats i els ulls al cel, em va dir que era la Immaculada Concepció.
Durant aquests quinze dies em va revelar també tres secrets, que em va prohibir absolutament de revelar a ningú; cosa que he observat fidelment fins avui.

De la «Lletra» de Santa Maria Bernardeta Soubirous, verge