«E el nom de la Verge era Maria» (Lc 1, 27), diu l'Evangelista. Fem algunes reflexions també sobre aquest nom, que significa, segons diuen, «estel del mar», i que convene sumptuosament a la Verge Mare. Ella, en efecte, és comparada amb molta raó amb un estel: com aquest emet el seu raig sense corrompre's, així la Verge pareix el Fill sense patir lesió. El raig no disminueix l'esplendor de l'estel, ni el Fill la integritat de la Verge. Ella és, doncs, aquella noble estel sortit de Jacob (cf. Nm 24, 17), el raig del qual il·lumina tot l'univers, l'esplendor del qual resplendeix als cels, penetra als inferns, recorre les terres i, escalfant més les ments que els cossos, afavoreix l'esplendor de les virtuts i crema els vicios. Sí, és ella aquella estel fulgida i singular que havia d'alçar-se sobre aquest mar ampli i vast (cf. Sal 103, 25), brillant pels seus mèrits, lluminosa amb els seus exemples.
O tu que, en les fluctuacions d'aquest món, et sents batejat per les boires i les tempestes més que no pas caminant per la terra ferma, no desvies els ulls de l'esplendor d'aquest estel, si no vols ser submergit pels temporals! Si s'aixequen els vents de les temptacions, si et trobes amb els esculls de les tribulacions, mira l'estel, invoca Maria. Si ets batejat pels onades de la superbia, de l'ambició, de la calúnia, de la gelosia, mira l'estel, invoca Maria. Si la ira o l'amor al diners o els plaers il·lícits de la carn sacsegen la naueta del teu cor, mira a Maria. Si, esbaldrit per la magnitud dels teus pecats, turbat per la brutícia de la teva consciència, atemorit per la por del judici, comences a precipitar-te en el barranc de la tristesa, en l'abisme de la desesperació, pensa en Maria.
En els perills, en les angúries, en els dubtes, pensa en Maria, invoca Maria. Que ella no s'allunyi mai de la teva boca, no s'allunyi mai del teu cor, i, per obtenir el socors de la seva pregària, segueix l'exemple de la seva vida. Seguint-la no t'apartaràs, pregant-la no et desanimaràs, pensant en ella no t'equivocaràs; si ella et sosté la mà no cauràs, si ella et protegeix no temeràs, si ella et fa de guia no t'afatigaràs, si ella et és favorable arribaràs al port. Així en tu mateix experimentaràs quant és justa aquesta paraula: «E el nom de la Verge era Maria».
Dels «Sermons en lloor de la Verge Mare» de sant Bernat, abat
O tu que, en les fluctuacions d'aquest món, et sents batejat per les boires i les tempestes més que no pas caminant per la terra ferma, no desvies els ulls de l'esplendor d'aquest estel, si no vols ser submergit pels temporals! Si s'aixequen els vents de les temptacions, si et trobes amb els esculls de les tribulacions, mira l'estel, invoca Maria. Si ets batejat pels onades de la superbia, de l'ambició, de la calúnia, de la gelosia, mira l'estel, invoca Maria. Si la ira o l'amor al diners o els plaers il·lícits de la carn sacsegen la naueta del teu cor, mira a Maria. Si, esbaldrit per la magnitud dels teus pecats, turbat per la brutícia de la teva consciència, atemorit per la por del judici, comences a precipitar-te en el barranc de la tristesa, en l'abisme de la desesperació, pensa en Maria.
En els perills, en les angúries, en els dubtes, pensa en Maria, invoca Maria. Que ella no s'allunyi mai de la teva boca, no s'allunyi mai del teu cor, i, per obtenir el socors de la seva pregària, segueix l'exemple de la seva vida. Seguint-la no t'apartaràs, pregant-la no et desanimaràs, pensant en ella no t'equivocaràs; si ella et sosté la mà no cauràs, si ella et protegeix no temeràs, si ella et fa de guia no t'afatigaràs, si ella et és favorable arribaràs al port. Així en tu mateix experimentaràs quant és justa aquesta paraula: «E el nom de la Verge era Maria».
Dels «Sermons en lloor de la Verge Mare» de sant Bernat, abat