El gran Rei neix com a petit infant. Els mags venen de lluny, guiats per l'estrella, i arriben a Betlem per adorar aquell que encara rau al pessebre, però que regna al cel i a la terra. Quan els mags anuncien a Herodes que ha nascut el Rei, ell s'inquieta i, per no perdre el regne, busca de matar-lo, mentre que, si hagués cregut en ell, hauria estat segur en aquesta vida i hauria regnat eternament en l'altra.
Què tems, o Herodes, ara que has sentit que ha nascut el Rei? Crist no ha vingut per destituir-te, sinó per vèncer el dimoni. Tu no ho entens, i per això t'inquietes i t'encalens; més aviat, per eliminar aquell únic que busques, et fas cruel fent morir tants nens.
Les mares que ploren no et fan tornar enrere, no et commou el llament dels pares per la mort dels seus fills, no t'atura el gemec desgarrador dels nens. La por que t'aprèss el cor et porta a matar els nens i, mentre busques de matar la pròpia Vida, penses que podràs viure molt de temps si aconsegueixes portar a terme el que desitges. Però ell, font de la gràcia, petit i gran alhora, tot i que rau al pessebre, fa tremolar el teu tron; es serveix de tu, que no coneixes els seus dissenys, i allibera les ànimes de la servitud del dimoni. Ha acollit els fills dels enemics i els ha fet fills seus adoptius.
 els nens, sense saber-ho, moren per Crist, mentre que els pares ploren els màrtirs que moren. Crist fa testimonis seus aquells que encara no parlen. Aquell que havia vingut per regnar, regna d'aquesta manera. El Redemptor comença ja a redimir i el Salvador concedeix ja la seva salvació.
Però tu, o Herodes, que no saps tot això, t'inquietes i t'encalens, i mentre trametes mals contra aquest nen, sense saber-ho, ja li rendes homenatge.
Oh meravellós don de la gràcia! Quins mèrits han tingut aquests nens per vèncer d'aquesta manera? Encara no parlen i ja confessen Crist! Encara no són capaços d'afrontar la lluita, perquè encara no mouen els membres, i, tanmateix, ja porten triomfants la palma de la victòria.

Dels «Discursos» de sant Quodvultdeus, bisbe