Caríssims, el Fill de Déu ha assumit la natura humana amb una unió tan íntima que és l'únic i identic Crist, no només en aquell que és el primogènit de tota creatura, sinó també en tots els seus sants. I com que no es pot separar el Cap dels membres, així tampoc els membres no es poden separar del Cap.
I si és cert que no és propi d'aquesta vida, sinó de l'eterna, que Déu sigui tot en tots, també és cert que des d'ara mateix ell habita inseparablement el seu temple, que és l'Església. Ho va prometre amb les paraules: «Ets, jo estic amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món» (Mt 28, 20).
Tot allò, doncs, que el Fill de Déu ha fet i ha ensenyat per a la reconciliació del món, no el coneixem només de la història de les seves accions passades, sinó que també el sentim en l'eficàcia d'allò que ell compleix en el present.
És ell qui, com que ha nascut per obra de l'Esperit Sant d'una mare verge, així fétil l'Església, la seva Esposa immaculada, amb l'alè vital del mateix Esperit, perquè mitjançant el naixement del bateig, sigui generada una multitud innumerable de fills de Déu. D'aquests està escrit: «No de sang, ni de voluntat de carn, ni de voluntat d'home, sinó de Déu han estat generats» (Jn 1, 13).
És en ell que és beneïda la descendència d'Abraham i tot el món rep l'adopció divina. El Patriarca esdevé pare dels pobles, però els fills de la promana neixen de la fe, no de la carn.
És ell qui, eliminant qualsevol discriminació de pobles, i reunint tots des de cada nació, forma de tantes ovelles un sol ramat sant. Així cada dia compleix allò que ja havia promès, dient: «I tinc altres ovelles, que no són d'aquest corral; també aquestes he de conduir-les; escoltaran la meva veu, i esdevindran un sol ramat i un sol pastor» (Jn 10, 16).
Encara que ell digui particularment a Pere: «Pastura les meves ovelles» (Jn 21, 17), no obstant això, tota l'activitat dels pastors és guiada i sostinguda per ell sol, el Senyor. És ell qui, amb pastures fèrtils i alegres, alimenta tots aquells que vénen a aquesta Pedra. De manera que innumerables ovelles, fortificades per la sobirania de l'amor, no dubten a enfrontar la mort per la causa del seu Pastor, com ell, el bon Pastor, es va dignar a donar la seva vida per les mateixes ovelles.
Partícips de la seva passió són no només els màrtirs forts i gloriosos, sinó també els fidels que reneixen, i ja en l'acte mateix de la seva regeneració.
És aquest el motiu pel qual la Pasqua és celebrada, segons la Llei, en els àzims de la puretat i de la veritat: la nova creatura llença el llevat de la seva malícia i s'embriaga i s'alimenta del mateix Senyor.
La nostra participació al cos i al sang de Crist no tendeix a res més que a transformar-nos en allò que rebem, a fer-nos revestir en tot, en el cos i en l'esperit, d'aquell en qui hem mort, hem estat sepultats i hem ressuscitat.

Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa