D'un cor traspassat per la llança ne brota la vida per tota la humanitat

Considera també tu, o home redimit, qui és, com de gran i de quina naturalesa és aquell que pende per tu de la creu. La seva mort dona la vida als morts, al seu pas plorren el cel i la terra, les dures pedres es trenquen.

A més, perquè del costat de Crist mort a la creu fos formada l'Església i s'adomplés l'Escriptura que diu: «Miraran cap a aquell que han traspassat» (Jn 19, 37), per disposició divina va ser permès que un soldat traspassés i obrís aquell sagrat costat. En va sortir sang i aigua, preu de la nostra salvació. El brotar d'una font semblant, és a dir, del secret del cor, dona als sacraments de l'Església la capacitat de conferir la vida eterna i és, per a aquells que ja viuen en Crist, beguda de font viva «que brolla per a la vida eterna» (Jn 4, 14).

Alça't, doncs, o ànima amiga de Crist. Sigues com a colom «que posa el seu niu a les parets d'un barranc profund» (Jer 48, 28). Com «l'ocell que ha trobat la seva llar» (Sal 83, 4), no deixis de vigilar en aquest santuari. Allà, com a tord, amaga els teus petits, nascuts d'un amor cast. Allà acosta la boca per beure les aigües de les fonts del Salvador (cf. Is 12, 3). D'aquí, de fet, brolla la font que baixa del centre del paradís, la qual, dividida en quatre rius (cf. Gn 2, 10) i, finalment, difosa en els cors que arden d'amor, fécula i rega tota la terra.

Corre a aquesta font de vida i de llum amb viu desig, qui siguis, o ànima consagrada a Déu, i amb la força íntima del cor crida a ell: «O inefable bellesa del Déu excel·lent, o esplendor puríssima de llum eterna! Tu ets vida que vivifica tota vida, llum que il·lumina tota llum i que conserva en l'etern esplendor els multiformes lluminaris que brillen davant del tron de la teva divinitat des de la primera aurora.
O etern i inaccessibles, esplèndid i dolç fluir de font amagada als ulls de tots els mortals! La teva profunditat és sense fi, la teva alçada sense terme, la teva amplitud és infinita, la teva pureza impertorbable!
De tu brolla el riu «que alegra la ciutat de Déu» (Sal 45, 5), perquè «entre els cantics d'una multitud en festa» (Sal 41, 5) puguem cantar cantics de lloa, demostrant amb el testimoni de l'experiència, que «en tu és la font de la vida i a la teva llum veiem la llum» (Sal 35, 10).

Sant Bonaventura, bisbe