Con repetits cops de salutador cunyell i amb diligent neteja, l'Artista diví vol preparar les pedres amb les quals construir l'edifici etern. Així canta la nostra mare més tendra, la santa Església Catòlica, a l'himne de l'ofici de la dedicació de l'església. I així és realment.

Molt justament es pot afirmar que cada ànima destinada a la glòria eterna està constituïda per alçar l'edifici etern. Un maó que vol edificar una casa, primer de tot, ha de ben netejar les pedres que vol utilitzar per a la construcció. Cosa que obté a cops de martell i cunyell. De la mateixa manera es comporta el Pare celestial amb les ànimes elegides, que la suma saviesa i providència, des de l'eternitat, ha destinat a alçar l'edifici etern.

Per tant, l'ànima destinada a regnar amb Jesucrist en la glòria eterna ha de ser neta a cops de martell i de cunyell, dels quals l'Artista diví es serveix per preparar les pedres, és a dir, les ànimes elegides. Però quins són aquests cops de martell i de cunyell? Germana meva, són les ombres, els temors, les temptacions, les afliccions d'esperit i els tremolors espirituals amb alguna aroma de desolació i també el malestar físic.

Gràcies, doncs, a la infinita pietat del Pare etern que tracta així la vostra ànima perquè està destinada a la salvació. Per què no gloriar-se d'aquest tractament amorós del més bo de tots els pares? Obriu el cor a aquest celestial metge de les ànimes i abandoneu-vos amb plena confiança entre els seus santíssims braços. Ell us tracta com els elegits, perquè seguiu Jesús de prop per la pujada del Calvari. Jo veig amb goig i amb vivíssima commoció de l'ànima com la gràcia ha operat en vosaltres.

Sigueu certs que tot allò que ha experimentat la vostra ànima ha estat disposat pel Senyor. No tingueu, per tant, temor de caure en el mal i en l'ofensa de Déu. Us n'hi ha prou amb saber que en tot això mai heu ofès el Senyor, sinó que ell n'ha quedat encara més glorificat.

Si aquest tendríssim Espos se'n amaga a la vostra ànima, no és perquè, com penseu, vulgui venjar-se de la vostra infidelitat, sinó perquè posa sempre més a prova la vostra fidelitat i constància i, a més, us purifica d'alguns defectes, que no apareixen com a tals als ulls carnals, és a dir, aquells defectes i aquelles culpes, dels quals ni tan sols el just n'és exempt. A les sagrades pàgines, de fet, està escrit: «El just cau set vegades» (Pr 24, 16).

I creieu-me que si no us sabés tan afligits, seria menys content, perquè veuria que el Senyor us dona menys gemmes precioses… Escacieu com a temptacions els dubtes contraris… Escacieu també els dubtes que concerneixen la manera de ser de la vostra vida, és a dir, que no escolteu les inspiracions divines i que resistiu als dolços invits de l'Espos. Tot això no prové d'esperit bo, sinó d'esperit dolent. Es tracta d'arts diabòliques, que busquen allunyar-vos de la perfecció o, almenys, de retardar el vostre camí cap a ella. No us perdeu d'ànim!

Si Jesús es manifesta, agraeixi-l'ho; si se'n amaga, agraeixi-l'ho encara més: són jocs d'amor. M'alegro que arribeu a expirar amb Jesús a la creu i exclamar amb Jesús: «Consummatum est» (Jn 19, 30).

Pare Pio de Pietrelcina