A l'Església de Crist, fins i tot el més petit està unit al Cap

Tota l'Església de Déu és ordenada en graus jeràrquics distintes, de manera que tot el cos sagrat sigui format per membres diferents. Però, com diu l'Apòstol, tots nosaltres som un en Crist (cf. Gal 3, 28). La divisió dels oficis no és tal que impedeixi que cada part, per petita que sigui, estigui unida amb el cap. Per la unitat de la fe i del bateig hi ha, doncs, entre nosaltres, o estimats, una comunió indissoluble sobre la base d'una dignitat comuna. Ho afirma l'apòstol Pere: «Vosaltres també, com a pedres vives, sou incorporats en la construcció d'un temple espiritual, per a formar un sacerdoci sant, per oferir sacrificis espirituals que són agradables a Déu per mitjà de Jesucrist» (1 Pt 2, 5), i més endavant: «Vosaltres, però, sou la raça escollida, el sacerdoci reial, la nació santa, el poble que Déu s'ha adquirit» (1 Pt 2, 9). Tots aquells que són renaixuts en Crist aconsegueixen dignitat reial pel signe de la creu. Amb l'unció de l'Esperit Sant, a més, són consagrats sacerdots. No hi ha, doncs, només aquell servei específic propi del nostre ministeri, perquè tots els cristians estan revestits d'un carisma espiritual i sobrenatural, que els fa participants de la raça reial i de l'ofici sacerdotal. No és potser funció reial el fet que una ànima, sotmesa a Déu, governi el seu cos? No és potser funció sacerdotal consagrar al Senyor una consciència pura i oferir-li sobre l'altar del cor els sacrificis immaculats del nostre culte? Per gràcia de Déu aquestes funcions són comunes a tots. Però de part vostra és cosa santa i lloable que us alegreu pel dia de la nostra elecció com si fos un vostre honor personal. Així, tot el cos de l'Església reconeix que el caràcter sagrat de la dignitat pontifícia és únic. Mitjançant l'unció santificadora, ell retorna certament amb major abundància als graus més alts de la jerarquia, però també descendeix en mesura considerable als més baixos.

Leó Magne, papa