Destruïu aquest temple, i en tres dies el faré ressorgir» (Jn 2, 19). Els homes grossers i limitats a la pura esfera material em semblen simbolitzats per aquells jueus que s'havien irritat perquè Jesús havia expulsat els venedors de la casa del seu Pare. Demanaven un senyal com a prova que actuava justament i que operava com a Fill de Déu, cosa que ells, en la seva incredulitat, no volien admetre. Però el Salvador va respondre unint junts figura i realitat, és a dir, el temple i el seu cos. A aquells que li demanaven: «Quin senyal ens mostres per fer aquestes coses?», va dir: «Destruïu aquest temple i en tres dies el faré ressorgir». Ambdós, tant el temple com el cos de Jesús, segons una interpretació possible, em semblen figura de l'Església. Aquesta, en efecte, és edificada amb pedres vives. Ha esdevingut «un edifici espiritual per a un sacerdoci sant» (1 Pt 2, 5). És edificada «sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, tenint com a pedra angular el mateix Crist Jesús» (Ef 2, 20) i per això es diu temple. És cert, però, també que «vosaltres sou cos de Crist i els seus membres, cadascú per la seva part» (1 Cor 12, 27). Si així és, pot ben ser destruït allò que uneix les pedres del temple. Pot certament succeir que aquestes pedres siguin disperses, com està escrit al salm 21, la qual cosa significa, fora de la metàfora, que els ossos de Crist poden ser desordenats pels tribulacions i les persecucions d'aquells que combaten la unitat del temple. No obstant això, el temple serà reedificat i el cos ressuscitarà el tercer dia, és a dir, després del dia de la seva tribulació i després del dia següent, que és el dia de la consumació.
     Hi haurà efectivament un tercer dia al cel nou i a la terra nova, quan aquests ossos, que són la casa d'Israel, en el gran dia del Senyor seran reanimats en conseqüència de la seva victòria sobre la mort. Així, la resurrecció de Crist, seguita als patiments de la creu, conté el misteri de la resurrecció de tot el cos de Crist. El cos sensible de Jesús va ser crucificat i enterrat i després ressuscità. Així, tot el cos dels sants de Crist és primer clavat a la creu amb Crist i en un cert sentit cessa de viure. En efecte, com Pau, cadascú de nosaltres no ha de gloriar-se sinó en la creu del nostre Senyor Jesucrist, pel qual ell és crucificat al món i el món a ell.
     Cadascú de nosaltres no només va ser crucificat juntament amb Crist i crucificat al món, sinó també enterrat juntament amb Crist. En efecte, «vam ser enterrats amb ell», diu Pau (Rm 6, 4). Ell, però, afegeix, com si ja posseïssin una certa arranjament de la resurrecció: I amb ell també vam ressuscitar nosaltres (cf. Rm 6,4).

Del «Comentari sobre Joan» d'Orígenes, sacerdot