La casa de Natzaret és l'escola on s'ha començat a comprendre la vida de Jesús, és a dir, l'escola de l'Evangeli. Aquí s'aprèn a observar, a escoltar, a meditar, a penetrar el significat tan profund i tan misteriós d'aquesta manifestació del Fill de Déu tan senzilla, humil i bella. Potser també aprenem, gairebé sense adonar-nos-en, a imitar.
Aquí aprenem el mètode que ens permetrà conèixer qui és el Crist. Aquí descobrim la necessitat d'observar el quadre de la seva estada entre nosaltres: és a dir, els llocs, els temps, els costums, la llengua, els rituals sagrats, tot en fi allò de què Jesús es va servir per manifestar-se al món.
Aquí tot té una veu, tot té un significat. Aquí, a aquesta escola, segurament comprendem per què hem de mantenir una disciplina espiritual, si volem seguir la doctrina de l'Evangeli i convertir-nos en deixebles del Crist. Oh! com voldríem de bon grat tornar a ser infants i posar-nos a aquesta humil i sublim escola de Natzaret! Com desitjaríem amb ardor començar de nou, a prop de Maria, a aprendre la veritable ciència de la vida i la superior saviesa de les veritats divines! Però nosaltres no som més que de pas i ens és necessari abandonar el desig de continuar coneixent, en aquesta casa, la mai acabada formació a la intel·ligència de l'Evangeli. Tanmateix no deixarem aquest lloc sense haver recollit, gairebé furtivament, alguns breus advertiments de la casa de Natzaret.
En primer lloc, ens ensenya el silenci. Oh! si renaixés en nosaltres l'estima del silenci, atmosfera admirable i indispensable de l'esperit: mentre estem atordits per tants sorolls, sorolls i veus clamoroses en la vida agitada i tumultuosa del nostre temps. Oh! silenci de Natzaret, ensenya'ns a ser fermes en els bons pensaments, atents a la vida interior, preparats per sentir bé les secretes inspiracions de Déu i les exhortacions dels veritables mestres. Ensenya'ns com de importants i necessaris són la feina de preparació, l'estudi, la meditació, la interioritat de la vida, la pregària, que Déu sol veu en el secret.
Aquí comprendem la manera de viure en família. Natzaret ens recordi què és la família, què és la comunió d'amor, la seva bellesa austera i senzilla, el seu caràcter sagrat i inviolable; ens faci veure com és dolça i insubstituïble l'educació en família, ens ensenyi la seva funció natural en l'ordre social. Finalment, aprenem la lliçó del treball. Oh! habitatge de Natzaret, casa del Fill del fuster! Aquí sobretot volem comprendre i celebrar la llei, severa certament, però redemptora de la fatiga humana; aquí ennoblir la dignitat del treball de manera que sigui sentida per tothom; recordar sota aquest sostre que el treball no pot ser fi en si mateix, sinó que rep la seva llibertat i excel·lència, no només d'allò que s'anomena valor econòmic, sinó també d'allò que el dirigeix al seu noble fi; aquí finalment volem saludar els treballadors de tot el món i mostrar-los el gran model, el seu germà diví, el profeta de totes les justes causes que els concerneixen, és a dir, Crist, el nostre Senyor.

Dels «Discursos» de Pau VI, papa