Sembla una paraula dura, germans estimadíssims, i es considera gairebé impossible allò que el Senyor ha dit en l'Evangeli, quan mana: «Si algú vol venir darrere meu, que es desigui a si mateix» (Mt 16,24). Però no és dur allò que mana Aquell que dona també l'ajuda per fer allò que mana.
«Que es desigui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi» Crist. I on cal seguir Crist, sinó allà on ell ha anat? Sabem, de fet, que ha resuscitat i ha pujat al cel: allà hem de seguir-lo. Certament no cal desesperar-se d'arribar-hi, perquè ell mateix ho ha promès, no perquè l'home pugui alguna cosa. El cel ens era llunyà abans que el nostre cap pugués al cel. Ara, per què haver de desesperar-nos de pujar-hi també nosaltres, si som membres d'aquell cap? Per què, doncs? Perquè es pateixen a la terra moltes por i dolors? Seguim Crist, on hi ha la felicitat perfecta, la pau suprema, la seguretat perpètua.
Però qui desitja seguir Crist, escolti l'apòstol que afirma: «Qui diu que habita en Crist, ha de comportar-se com ell es va comportar» (1Jv 2,6). Vols seguir Crist? Sigues humil on ell va ser humil: no vulguis menysprear la seva baixesa, si vols arribar a la seva alçada.
Certament, el camí s'ha fet escarpat i difícil després que l'home ha pecat; però ha estat aplanat pels passos de Crist resuscitat, que d'un camí estretíssim n'ha fet un camí reial. Per aquest camí es corre amb els dos peus, és a dir, la humilitat i la caritat. Tots són atrets per l'alçada: però la humilitat és l'escó primer. Per què fas el pas més llarg que la cama? Vols caure, no pujar. Comença per l'escó primer, és a dir, per la humilitat, i així ja has començat a pujar.
Per això el Senyor i Salvador nostre no només va dir «que es desigui a si mateix», sinó que va afegir: «que prengui la seva creu i que em segueixi». Què vol dir «que prengui la seva creu»? Que suporti tot allò que és molest: això és seguir-me. Quan hagi començat a seguir-me en els meus comportaments i preceptes, molts el contradiran, molts l'impediran, molts no només se'n burlaran, sinó que també el perseguiran. I això vindrà no només dels pagans, que són fora de l'Església, sinó també de part d'aquells que semblen dins físicament, però que són fora a causa de les seves accions malvades: aquests de cristià només tenen el nom, mentre que no fan sinó perseguir els bons cristians. Aquests tal són als membres de l'Església com els mals humors al cos. Tu, doncs, si desitges seguir Crist, no dubtis a portar la seva creu: tolera els dolents, no et deixis intimidar.
Per tant, si volem complir la paraula del Senyor, «si un vol venir darrere meu, que prengui la seva creu i que em segueixi», busquem de posar en pràctica amb l'ajuda de Déu allò que diu l'Apòstol: si tenim de què menjar i vestir, ens n'hi satisfem (cf. 1Tm 6,8); no passi que, buscant els béns terrenys més del necessari i volent fer-nos rics, caiguem en la temptació i a la trampa del diable (cf. 1Tm 6,9), és a dir, en desitjos múltiples, inútils i nocius, que submergeixen els homes en la ruïna i en la perdi- ció. D'aquesta temptació es digni el Senyor de alliberar-nos sota la seva protecció.

Dels «Discursos» de sant Cesari d'Arles, bisbe