El Senyor Jesú afirma que dona un nou comandament als seus deixebles, és a dir, que s'estimin mútuament: «Us dono un comandament nou: que us estimeu els uns als altres» (Jn 13, 34).
Però aquest comandament no existia ja a l'antiga llei del Senyor, que prescriu: «Estimaràs el teu proisme com a tu mateix»? (Lv 19, 18). Per què, doncs, el Senyor diu nou un comandament que sembla ser tan antic? És potser un comandament nou perquè ens despulla de l'home vell per revestir-nos del nou? Cert. Rènou qui li dona escolta o millor qui se li mostra obedient. Però l'amor que regenera no és aquell purament humà. És aquell que el Senyor distingeix i qualifica amb les paraules: «Com jo us he estimat» (Jn 13, 34).
Aquest és l'amor que ens renova, perquè ens fem homes nous, hereus de la nova aliança, cantors d'un nou càntic. Aquest amor, germans caríssims, ha renovat els antics justs, els patriarques i els profetes, com més endavant ha renovat els apòstols. Aquest amor ara renova també tots els pobles, i de tot el gènere humà, escampat per la terra, forma un poble nou, cos de la nova Esposa de l'Unigènit Fill de Déu, de la qual es parla al Càntic dels càntics: Qui és aquella que s'alça resplendent de blancor? (cf. Ct 8, 5). Cert resplendent de blancor perquè és renovada. Per qui, sinó pel nou comandament?
Per això els membres es sol·liciten mútuament; i si un membre pateix, amb ell tots pateixen, i si un és honorat, tots se'n alegren amb ell (cf. 1 Cor 12, 25-26). Escolten i posen en pràctica allò que ensenya el Senyor: «Us dono un comandament nou: que us estimeu els uns als altres» (Jn 13, 34), però no com s'estimen aquells que sedueixen, ni com s'estimen els homes pel sol fet que són homes. Sinó com s'estimen aquells que són déus i fills de l'Altíssim, per ser germans de l'Únic Fill seu. Estimant-se mútuament d'aquell amor amb el qual ell mateix ha estimat els homes, seus germans, per poder-los conduir allà on el desig serà saciat de béns (cf. Sl 102, 5).
El desig serà plenament satisfet, quan Déu serà tot en tots (cf. 1 Cor 15, 28).
Aquest és l'amor que ens dona aquell que ha recomanat: «Com jo us he estimat, així estimeu-vos també vosaltres els uns als altres» (Jn 13, 34). Amb aquest fi, doncs, ens ha estimat, perquè també nosaltres ens estimem mútuament. Ens estimava i per això ha volgut que ens trobéssim lligats d'un amor recíproc, perquè fóssim el Cos del Suprem Cap i membres units per un vincle tan dolç.
Dels Tractats sobre Joan de Sant Agustí, bisbe
Però aquest comandament no existia ja a l'antiga llei del Senyor, que prescriu: «Estimaràs el teu proisme com a tu mateix»? (Lv 19, 18). Per què, doncs, el Senyor diu nou un comandament que sembla ser tan antic? És potser un comandament nou perquè ens despulla de l'home vell per revestir-nos del nou? Cert. Rènou qui li dona escolta o millor qui se li mostra obedient. Però l'amor que regenera no és aquell purament humà. És aquell que el Senyor distingeix i qualifica amb les paraules: «Com jo us he estimat» (Jn 13, 34).
Aquest és l'amor que ens renova, perquè ens fem homes nous, hereus de la nova aliança, cantors d'un nou càntic. Aquest amor, germans caríssims, ha renovat els antics justs, els patriarques i els profetes, com més endavant ha renovat els apòstols. Aquest amor ara renova també tots els pobles, i de tot el gènere humà, escampat per la terra, forma un poble nou, cos de la nova Esposa de l'Unigènit Fill de Déu, de la qual es parla al Càntic dels càntics: Qui és aquella que s'alça resplendent de blancor? (cf. Ct 8, 5). Cert resplendent de blancor perquè és renovada. Per qui, sinó pel nou comandament?
Per això els membres es sol·liciten mútuament; i si un membre pateix, amb ell tots pateixen, i si un és honorat, tots se'n alegren amb ell (cf. 1 Cor 12, 25-26). Escolten i posen en pràctica allò que ensenya el Senyor: «Us dono un comandament nou: que us estimeu els uns als altres» (Jn 13, 34), però no com s'estimen aquells que sedueixen, ni com s'estimen els homes pel sol fet que són homes. Sinó com s'estimen aquells que són déus i fills de l'Altíssim, per ser germans de l'Únic Fill seu. Estimant-se mútuament d'aquell amor amb el qual ell mateix ha estimat els homes, seus germans, per poder-los conduir allà on el desig serà saciat de béns (cf. Sl 102, 5).
El desig serà plenament satisfet, quan Déu serà tot en tots (cf. 1 Cor 15, 28).
Aquest és l'amor que ens dona aquell que ha recomanat: «Com jo us he estimat, així estimeu-vos també vosaltres els uns als altres» (Jn 13, 34). Amb aquest fi, doncs, ens ha estimat, perquè també nosaltres ens estimem mútuament. Ens estimava i per això ha volgut que ens trobéssim lligats d'un amor recíproc, perquè fóssim el Cos del Suprem Cap i membres units per un vincle tan dolç.
Dels Tractats sobre Joan de Sant Agustí, bisbe