Cristo és ell sol que ha mort per tots. És ell el mateix que es troba en el sacrament del pa i del vi, encara que siguin moltes les assemblees en què es reuneix l'Església. És el mateix que, immolat, recrea; cregut, vivifica; consagrat, santifica els que el consagren.
La carn del sacrifici és la de l'Anyell diví, la sang és la seva. De fet, el Pa que ha descendit del cel va dir: «El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món» (Jn 6, 52).     
Molt justament la seva sang s'indica també sota el signe del vi. Ell mateix ho va dir en l'Evangeli: «Jo sóc la veritable vinya» (Jn 15, 1). El vi ofert en la Missa com a sacrament de la passió de Crist és la seva sang.
Per aquesta raó el patriarca Jacob havia profetitzat de Crist, dient: Ell rentarà en el vi la seva túnica i en la sang de la raïm el seu mantell (cf. Gn 49, 11). De fet, hauria rentat en la seva pròpia sang la túnica del nostre cos, de la qual ell mateix s'havia vestit. Ell, creador i senyor de totes les coses, produeix el pa de la terra i del pa produeix sacramentalment el seu cos, perquè ho ha promès i ho pot fer. Ell, a més, que ha fet de l'aigua vi, del vi fa la seva sang.
«És la Pasqua del Senyor» (Ex 12, 11), és a dir, el pas del Senyor. Aquestes paraules t'adverteixen de no creure terrestre allò que s'ha fet celestial. El Senyor «passa» en la realitat terrestre i la fa el seu cos i la seva sang.
Allò que rebeu és el cos d'aquell que és pa celestial i la sang d'aquell que és la vinya sagrada. De fet, mentre oferia als seus discípols el pa consagrat i el vi, va dir així: «Això és el meu cos, això és la meva sang» (Mt 26, 26-27). Creguem, doncs, en aquell en qui ens hem confiat: la veritat no coneix la mentida. Quan deia a les turbes meravellades que el seu cos era per menjar i la seva sang per beure, molts murmuraven: «Aquest discurs és dur, qui el pot entendre?» (Jn 6, 60). Per a esborrar amb el foc celestial aquests pensaments, va afegir: «És l'Esperit qui dona la vida; la carn no afegeix res. Les paraules que us he dit són esperit i vida» (Jn 6, 63).

Dels Tractats de sant Gaudenti de Brescia, bisbe