Els salms van ser compostos per inspiració divina i es troben recollits a les Sagrades Escriptures. Resulta que des dels inicis de l'Església han servit meravellosament per alimentar la pietat dels fidels. Els cristians, mitjançant els salms, oferia contínuament a Déu el sacrifici de lloança, és a dir, el fruit dels llavis que rendien homenatge al seu nom (cf. Hb 13, 15; Os 14, 3). Una part considerable de la mateixa Litúrgia sagrada i de l'Ofici diví, segons l'ús ja acceptat a la Llei antiga, està constituïda per salms. D'ells va néixer aquella «veu de l'Església» de la qual parla Basili, i la salmodia, «filla d'aquella innòdia», com la nomena el nostre predecessor Urbà vuitè, «que ressona incessantment davant del tron de Déu i de l'Anyell». Són els salms, sobretot, que, segons sant Atanasi, ensenyen als homes consagrats al culte diví, «en quina mesura cal lloar Déu, i amb quines paraules rendir-li decorosament homenatge». Diu excel·lentment a tal propòsit Agustí: «Per ser lloat oportunament per l'home, Déu mateix s'ha lloat; i com que s'ha dignat a lloar-se a si mateix, per això l'home ha trobat com el pot lloar».
Els salms contenen una sorprenent eficàcia per suscitar en els ànims de tots el desig de les virtuts. Encara que, en efecte, tota la nostra Escriptura, antiga i nova, sigui divinement inspirada i útil per a l'ensenyament (cf. 2 Tm 3, 16), el llibre dels salms, segons sant Atanasi, és, per dir-ho així, el jardí paradísac on es poden recollir els fruits de tots els altres textos inspirats. Així, el salteri no només enalta els cants dels altres llibres bíblics, sinó que hi uneix també els seus, que modula al so de la lira. Sant Atanasi afegeix: «En veritat, a mi que enalto cants, els salms em semblen com uns miralls en què un contempla a si mateix i el seu estat interior i d'això se sent animat a recitar-los». Sant Agustí, a les Confessions, exclama: «Quant vaig plorar en sentir els himnes i els cants en el teu honor, vivament commogut pels veus  de la teva Església, que cantava dolçament! Aquelles veus vibraven als meus orelles i la veritat baixava al meu cor i tot es transformava en sentiment d'amor i em procurava tanta alegria que em feia dissoldre en llàgrimes».
Què no se sentiria altament edificat en repetir algun d'aquells nombrosos passos que canten així líricament i profundament la infinita grandesa de Déu, el seu poder, la seva excel·lent santedat, la seva bondat i misericòrdia amb totes les altres infinites prerrogatives divines?
Aquell intens sentiment religiós que els permea és extraordinàriament eficaç per moure el cor a la gratitud envers els beneficis divins, o per inspirar la humil súplica en ordre a noves gràcies, o per suscitar salutars propòsits de conversió del pecat.
Els salms encenen l'amor a Crist perquè són com un quadre que presenta ben delineada la imatge del Redemptor. Justament, doncs, Agustí en «sentia en tots els salms la veu que exultava i que gemia, que s'alegrava en l'esperança o que sospirava la meta».

Sant Pius X, papa
De la Constitució Apostòlica «Divino Afflatu»