Els cristians cooperin de bon grat i de tot cor a l'edificació de l'ordre internacional, respectant les llibertats legítimes i en amicala fraternitat amb tothom. Encara més, atès que la major part dels homes pateix encara una misèria tan gran que el mateix Crist, en les persones dels pobres, sembla reclamar gairebé en veu alta la caritat dels seus discípols. No donin aquest escàndol als homes: és a dir, que, mentre algunes nacions, poblades per una majoria de persones que es glorien del nom de cristians, gaudeixen d'una gran riquesa de béns, d'altres, en canvi, es troben privades del necessari per viure i són afligides per la fam, les malalties i tota mena de misèries. En efecte, l'esperit de pobresa i de caritat és la glòria i el testimoni de l'Església de Crist.
Per això, cal lloar i animar aquells cristians, especialment els joves, que espontàniament s'ofereixen per ajudar els altres homes i les altres nacions. De fet, és deure de tot el poble de Déu, darrere la paraula i l'exemple dels bisbes, d'alçar, en la mesura que depèn d'ells, les misèries d'aquests temps, segons l'antiga usança de l'Església, no només amb l'excedent, sinó també amb els mateixos béns patrimonials.
La manera de recollir i distribuir les ajudes, sense ser rígida ni uniforme, tingui lloc, tanmateix, ordenadament a nivell diocesà, nacional i mundial, i en tot lloc on sembli oportú, amb l'obra conjunta dels catòlics o dels altres germans cristians. En efecte, l'esperit de caritat no només no s'oposa a l'exercici providencial i ordenat de l'acció caritativa, sinó que fins i tot ho exigeix. Per això, és necessari que aquells que tenen la intenció de dedicar-se a les nacions en vies de desenvolupament siguin també format de manera adequada en instituts especialitzats.
L'Església ha d'estar absolutament present en la mateixa comunitat dels pobles per alimentar i despertar la cooperació entre els homes; i això tant a través de les seves institucions públiques com mitjançant la plena i sincera col·laboració de tots els cristians, animats pel sol desig del bé comú.
Aquest objectiu s'assolirà de manera més efectiva si els mateixos fidels, conscients de la seva responsabilitat humana i cristiana, s'esforcen per despertar, ja dins del marc de la seva vida, la voluntat de col·laborar promptament amb la comunitat internacional. Es tingui una cura especial en formar en això els joves, tant en l'educació religiosa com en la civil.
Finalment, és desitjable que els catòlics, per complir bé el seu deure en la comunitat internacional, s'esforcin a cooperar efectivament i eficaçment tant amb els germans separats, que també fan professió de caritat evangèlica, com amb tots els homes que desitgen la veritable pau.

De la Constitució pastoral «Gaudium et spes»
del Concili ecumènic Vaticà II sobre l'Església en el món contemporani