Ieri, 30 de maig de 1627, festa de la Santíssima Trinitat, van baixar d'un enorme vaixell molts esclaus negres procedents dels rius d'Àfrica. Ens hi vam precipitar, portant en dues cistelles fruits, llimones, dolços i no sé què més. Entrem a les seves cabanes. Ens semblava entrar en una segona Guinea! Vam haver de fer-nos pas a través de la massa de gent, fins que vam aconseguir arribar fins als malalts, el nombre dels quals era altíssim: es trobaven estesos sobre el terrenut humit, o més aviat fangós; perquè la humitat no fos excessiva, s'havia intentat construir un terraplè, interposant teules i fragments de maó. Aquest, doncs, era el seu llit, extremadament incòmode no només per aquest motiu, sinó sobretot perquè estaven nus, sense cap protecció de roba. Posat el mantell, vam transportar del magatzem de mercaderies el que era necessari per muntar un taulat: i així vam aconseguir construir un lloc on vam portar, finalment, els malalts, passant a força a través d'afamellaments de gent. Finalment els vam dividir en dos grups: dels primers se'n va ocupar un meu confrare juntament amb un intèrpret, del segon jo mateix. Hi havia dos negres, més morts que vius, ja freds: no es podia ni trobar la pulsació de les venes. Mitjançant una teula vam recollir brases ardents i els vam portar al mig, prop dels moribunds; a continuació, sobre aquell foc vam llençar balsàmics aromàtics, dels quals teníem dues bosses plenes i que en aquella ocasió vam consumir completament. I així, gràcies als nostres mantells (ells, de fet, no tenen res semblant i en va hauríem demanat d'altres als seus amos) vam intentar fer-los respirar aquells vapors. I efectivament, gràcies a aquella calor, semblava que recuperaven la vida. Calia veure amb quina alegria als ulls ens miraven! D'aquesta manera els vam parlar, no amb les paraules, sinó amb les mans i amb les obres: i certament qualsevol altre discurs hauria estat del tot inútil per a persones que estaven convençudes d'haver estat portades allà per ser menjades. Finalment, vam seure, o més aviat vam agenollar-nos a prop d'ells i vam posar-nos a rentar-los les cares i els cossos amb vi, donant-nos a fer per alegrar-los amb moció i desplegant davant d'ells els motius naturals que d'alguna manera poden portar els malalts a l'alegria. A continuació vam començar a explicar-los el catecisme relatiu al bateig, és a dir, els seus efectes meravellosos per al cos i per a l'ànima. Quan, en base a les respostes que donaven a les nostres preguntes, ens va semblar que havien entès prou bé, vam passar a un ensenyament més aprofundit, sobre la unitat de Déu que distribueix els premis i els càstigs segons els mèrits de cadascú, i tota la resta. Els vam demanar que fessin un acte de contrició i que manifestessin el pentiment pels pecats cometuts. Finalment, quan semblava que estaven prou preparats, els vam explicar el misteri de la Trinitat, de l'encarnació i de la passió i, mostrant-los Crist clavat a la creu, tal com està pintat sobre el pilauna bategual del qual deflueixen dels ferits de Crist rierols de sang, els vam prevenir, recitant en la seva llengua l'acte de contrició.

Dels «Letters» de Sant Pere Claver, sacerdot