Ofreix a Déu un sacrifici de lloa i paga al Suprem els teus vots» (Sal 49, 14). Qui promet Déu i manté el que li ha promès, el lloa. Per això és privilegiat sobre els altres aquell samarità que, purificat de la lepra per ordre del Senyor juntament amb els altres nou, torna sol a Crist, magnifica Déu i el dona gràcies. D'ell Jesús va afirmar: «No s'ha trobat qui tornés a donar glòria a Déu, sinó aquest estranger? I li va dir: Alça't i va, la teva fe t'ha salvat!» (Lc 17, 18-19).
El Senyor Jesús t'ha fet conèixer de manera divina la bondat del Pare que sap concedir coses bones, perquè tu també li demanis a ell, que és bo, allò que és bo. Ha recomanat de pregar intensament i freqüentment, no perquè la nostra oració s'allargui fins a la tediositat, sinó perquè torni a terminis breus i regulars. De fet, l'oració massa prolix sovint esdevé mecànica i, d'altra banda, l'excés de distància porta a la negligència.
Quan demanes perdó per tu, llavors és precisament el moment de recordar-te que has de concedir-lo als altres. Així, l'obra serà una recomanació per a la teva oració. També l'Apostol ensenya que s'ha de pregar sense ira i sense contencions perquè l'oració no sigui turbat i falsificat. Ensenya també que s'ha de pregar en tot lloc (cf. 1 Tm 2, 8), allà on el Salvador diu: «Entra a la teva cambra» (Mt 6, 6). Entén no una cambra delimitada per parets on sigui tancada la teva persona, sinó la cel·la que és dins teu on són reclosos els teus pensaments, on resideixen els teus sentiments. Aquesta cambra de la teva oració és amb tu arreu, és secreta on vulguis que vagis, i en ella no hi ha altre jutge sinó Déu sol.
Es t'ensenya encara que s'ha de pregar de manera tota especial pel poble, és a dir, per tot el cos, per tots els membres de la teva mare: en això rau el senyal de la caritat mútua. Si, de fet, preges per tu, pregaràs només pel teu interès. I si els individuals pregen només per ells mateixos, la gràcia és només en proporció de l'oració de cadascú, segons la seva major o menor dignitat. En canvi, si els individuals pregen per tots, tots pregen pels individuals i l'avantatge és major.
Per tant, per concloure, si preges només per tu, pregaràs per tu, però sol, com hem dit. En canvi, si preges per tots, tots pregaran per tu. Perquè en la totalitat hi ets també tu. La recompensa és major perquè les oracions dels individuals posades juntes obtenen a cadascú el que demana tot sencer el poble. En això no hi ha cap presumpció, sinó major humilitat i fruit més abundós.

Del tractat «Cain i Abel» de sant Ambròs, bisbe