La comunitat del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant

No seria cosa inútil recercar l'antiga tradició, la doctrina i la fe de l'Església catòlica, aquella que el Senyor ens ha ensenyat, que els apòstols han predicat i que els Pares han conservat. Sobre ella, de fet, es fonamenta l'Església, de la qual, si algú se n'hagués allunyat, per cap raó no podria ser cristià, ni ser anomenat així.

La nostra fe és aquesta: la Trinitat santa i perfecta és aquella que és distingida en el Pare i en el Fill i en l'Esperit Sant, i no té res d'estrany ni d'afegit des de fora, ni resulta constituïda del Creador i de realitats creades, sinó que és tota potència creadora i força operativa. Una és la seva natura, idèntica a si mateixa. Un és el principi actiu i una l'operació. De fet, el Pare ho fa tot mitjançant el Verb en l'Esperit Sant i, d'aquesta manera, es manté intacta l'unitat de la santa Trinitat. Per això a l'Església s'anuncia un sol Déu que és per sobre de tot, actua per tot i és en totes les coses (cf. Ef 4, 6). És per sobre de tot, òbviament, com a Pare, com a principi i origen. Actua per tot, certament, mitjançant el Verb. Finalment, opera en totes les coses en l'Esperit Sant.

L'apòstol Pau, quan escriu als Corintis sobre les realitats espirituals, redueix totes les coses a un sol Déu Pare com a principi, d'aquesta manera: «Hi ha diversitat de carismes, però un sol és l'Esperit; i hi ha diversitat de ministeris, però un sol és el Senyor; hi ha diversitat d'operacions, però un sol és Déu, que opera tot en tots» (1 Cor 12, 4-6).

Allò que, de fet, l'Esperit distribueix als individuals, és donat pel Pare mitjançant el Verb. En veritat, totes les coses que són del Pare són també del Fill. D'aquí que allò que és concedit pel Fill en l'Esperit siguin veritables dons del Pare. De la mateixa manera, quan l'Esperit és en nosaltres, és també en nosaltres el Verb del qual el rebem, i en el Verb hi és també el Pare, i així es realitza allò que és dit: «Jo i el Pare vindrem i prendrem habitatge en ell» (Jn 14, 23). On hi ha la llum, hi ha també l'esplendor; i on hi ha l'esplendor, hi ha igualment la seva eficàcia i la seva esplèndida gràcia.

Aquesta mateixa cosa ensenya Pau a la segona carta als Corintis, amb aquestes paraules: «La gràcia del Senyor Jesucrist, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres» (2 Cor 13, 13). De fet, la gràcia és el don que es dona en la Trinitat, és concedit pel Pare mitjançant el Fill en l'Esperit Sant. Com des del Pare mitjançant el Fill es dona la gràcia, així en nosaltres no pot produir-se la participació del don sinó en l'Esperit Sant. I llavors, fets participants d'ell, nosaltres tenim l'amor del Pare, la gràcia del Fill i la comunió de l'Esperit mateix.

Sant Atanasi, bisbe