É necessari que aquells que aspiren a la reforma dels costums dels homes cerquin especialment, i per primera cosa, la glòria de Déu i d'ell, del qual procedeix tot bé, esperin i alhora esperin l'ajuda per a una tasca tan beneficiosa i difícil. Es presentin als ulls d'aquells que volen reformar com a miralls de tota virtut i com a llums posades al candelabre. Resplendin davant de tots aquells que es troben a la casa de Déu per la integritat de la vida i l'excel·lència dels costums. Així, més que forçar, atrauran dolçament a la reforma, perquè, segons les ensenyances del Concili de Trento, no es pot exigir al cos allò que no es troba ja al cap. Fer d'una altra manera significa desordenar el procediment just i l'ordre de tota la família del Senyor.
Qui vol operar una sèria reforma religiosa i moral ha de fer primer de tot, com un bon metge, un atenta diagnòstic dels mals que travessen l'Església per poder així ser capaç de prescriure per a cadascun d'ells el remei més apropiat.
La renovació de l'Església ha de verificar-se igualment en els primers i en els darrers, en els caps i en els subordinats, amunt i avall. Ha de començar per qui mana i estendre's als súbdits.
S'ha de desitjar que cardenals, patriarques, arquebisbes, bisbes i parroques, als quals és demanada directament la cura de les ànimes, fossin tals que donessin la millor garantia per al govern de la ramat del Senyor. Però baixem també dels primers als darrers, és a dir, dels grans als petits, perquè aquests no han de ser negligits per qui es preocupa d'eleva el nivell de la vida cristiana. És ben just que no es deixi res d'intentat perquè els nens, des dels primers anys, siguin educats en la puretat de la fe cristiana i en els sants costums. Res és més urgent i indispensable que l'ensenyament de la doctrina cristiana. L'educació dels nens s'ha d'entrustar només a persones bones i temoroses de Déu.
Això, beatíssim Pare, és allò que actualment el Senyor m'ha suggerit sobre un problema de tanta importància. Es tracta certament de coses no fàcils, però si es comparen amb la posta en joc, cap esforç serà considerat excessiu. Grans metas, d'altra banda, es coneixen amb mitjans grans i, d'altra banda, grans empreses s'adonen a ànimes grans.

Dels «Lletres al papa Pau V» de Sant Joan Leonardi, sacerdot