La llum posada sobre el candelabre és la llum del Pare, aquella veritable, que il·lumina tot home que ve al món (cf. Jn 1, 9). És el Senyor nostre Jesucrist qui, prenent de nosaltres la nostra carn, esdevingué i fou anomenat llum, és a dir, saviesa i paraula connatural del Pare. És aquesta llum que l'Església de Déu mostra amb fe i amor en la predicació, i que és mantinguda en alt i brilla als ulls dels pobles en la vida santa dels fidels i en la seva conducta inspirada pels manaments. Ella fa llum a tots els de la casa, és a dir, a tots els homes d'aquest món, i per això la mateixa paraula divina diu: «Ni s'encén una llum per posar-la sota el modí, sinó sobre el llumera perquè faci llum a tots els que són a la casa» (Mt 5, 15). El Verb es diu a si mateix llum en quant, sent Déu per naturalesa, es féu home per dispensar la seva llum.
 I també el gran David comprenc tot això, penso jo, quan anomenà el Senyor llum dient: «Llum per als meus passos és la teva paraula, llum sobre el meu camí» (Sal 118, 105). En efecte, el meu salvador i el meu Déu sap dispersar les tenebres de la ignorància i del vici, i també per això l'Escriptura l'anomenà llum.
Ell amb la seva potència i saviesa ha dissipat, com fa el sol, qualsevol boira de ignorància i de vici, i guia aquells que caminen amb ell pel camí de la justícia i dels manaments divins.
Anomenà llumera la santa Església, perquè en ella resplendeix la paraula de Déu mitjançant la predicació, i així, amb els resplendors de la veritat, il·lumina tots els que es troben en aquest món com en una casa, enriquint les intel·ligències amb el coneixement de Déu.
Aquesta paraula anunciada per l'Església exigeix ser posada a la part superior del llumera, és a dir, a l'apex de l'honor i de l'empresa de què l'Església és capaç. En efecte, mentre la paraula és amagada per la lletra de la llei com per un modí, deixa tots privats de la llum eterna. Ella no pot transmetre la visió espiritual a qui no s'esforci a treure el vel del sentit material que enganya i pot fins i tot desviar cap a l'error i la falsedat. En canvi, ha de ser posada al llumera de l'Església. Això significa que la paraula revelada ha de ser entesa en el sentit interior i espiritual, explicat per la mateixa Església. Només així podrà il·luminar veritablement tot home que es troba al món. Si en efecte l'Escriptura no és entesa espiritualment, mostra només un significat superficial i parcial i no pot fer arribar al cor tota la seva rica substància. Guardem-nos, doncs, de posar sota el modí la llum, que encenem amb la contemplació i la pràctica coherent de la paraula, és a dir, no matem aquella seva energia potent que dona llum i coneixement. No reduïm culpablement la indescrivible vitalitat de la saviesa a causa de la lletra; sinó posem la llum sobre el llumera, és a dir, sobre la santa Església, de manera que des de l'alta cim d'una interpretació autèntica i exacta, mostri a tots l'esplendor de les veritats divines.

Dels «Respostes a Talasi» de sant Màxim el Confessor, abat