La litúrgia universal

La Chiesa, dispersa per tot el món, fins als últims confins de la terra, rebé dels apòstols i dels seus deixebles la fe en l'únic Déu, Pare omnipotent, que féu el cel, la terra i la mar, i tot allò que en ells és contingut (cf. Act 4, 24). La Chiesa acollí la fe en l'únic Jesucrist, Fill de Déu, que s'encarnà per la nostra salvació. Cregué en l'Esperit Sant, que mitjançant els profetes manifestà el disseny diví de salvació: és a dir, la venuda de Crist, el nostre Senyor, el seu naixement de la Verge, la seva passió i la resurrecció dels morts, la seva ascensió corporal al cel i la seva venuda final amb la glòria del Pare. Aleshores vindrà per «recapitular totes les coses» (Ef 1, 10) i ressuscitar tot home, perquè davant de Jesucrist, el nostre Senyor i Déu i Salvador i Rei, segons el beneplàcit del Pare invisible, «tot genoll es doblegui als cels, a la terra i sota terra, i tota llengua el proclami» (Flp 2, 10), i ell pronunciï sobre tots el seu judici inapel·lable.

Havent rebut, com vaig dir, aquest missatge i aquesta fe, la Chiesa els custodia amb extrema cura, tota compacta com si habités en una única casa, encara que estigui disseminada arreu. Hi adhereix unànimement, com si tingués una sola ànima i un sol cor. Els proclama, els ensenya i els transmet en uníson, com si tingués una única boca.

Perquè, de fet, si bé al món són diverses les llengües, única i idèntica és la força de la tradició. Per això les esglésies fundades a Alemanya no creuen ni transmeten una doctrina diferent de les que es troben a Espanya o a les terres dels cèltics o a l'Orient o a Egipte o a Líbia o al centre del món. Com el sol, criatura de Déu, és únic en tot l'univers, així la predicació de la veritat brilla arreu i il·lumina tots els homes que volen arribar al coneixement de la veritat. I així, entre els que presideixen les esglésies, ningú no anuncia una doctrina diferent d'aquesta, perquè ningú no és per damunt del seu mestre.
Si es tracta d'un gran orador o d'un miserable parlatore, tots ensenyen la mateixa veritat. Ningú no menysprea el contingut de la tradició. Única i idèntica és la fe. Per això ni el fecund pot enriquir-la, ni el balbucejant empobrir-la.

Sant Ireneu, bisbe