No hi ha capsa criatura, ni res que passi, que no hagi estat feta i que no tingui consistència en el Verbo i per mitjà del Verbo, com ens ensenya sant Joan: En el principi era el Verbo, i el Verbo era amb Déu, i el Verbo era Déu. Tot ha estat fet per mitjà d'ell, i sense ell no s'ha fet res (cf. Jn 1, 1).         
Com el músic, amb la lira ben afinada, mitjançant sons greus i aguts, àgilment combinats, crea una harmonia, així la Saviesa de Déu, tenint a les seves mans tot el món com una lira, uneix les coses de l'èter amb les de la terra i les coses celestials amb les de l'èter, harmonitzà les parts individuals amb el tot, i creà amb un gest de la seva voluntat un sol món i un sol ordre del món, una autèntica meravella de bellesa. El mateix Verbo de Déu, que roman immòbil al costat del Pare, mou totes les coses respectant la seva pròpia natura, i el beneplàcit del Pare.
Tota realitat, segons la seva essència, té vida i consistència en ell, i totes les coses per mitjà del Verbo constitueixen una divina harmonia.
Perquè una cosa tan sublim pugui ser de alguna manera compresa, prenguem la imatge d'un immens cor. En un cor compost per molts homes, nens, dones, vells i adolescents, sota la direcció d'un sol mestre, cadascú canta segons la seva constitució i capacitat, l'home com a home, el nen com a nen, el vell com a vell, l'adolescent com a adolescent, no obstant això constitueixen junts una sola harmonia. Un altre exemple. La nostra ànima mou alhora els sentits segons les peculiaritats de cadascun d'ells, de manera que, davant d'alguna cosa, són moguts tots simultàniament, per la qual cosa l'ull veu, l'orella escolta, la mà toca, el nas fa olor, la llengua prova el gust i sovint també altres membres del cos operen, per exemple els peus caminen. Si considerem el món de manera intel·ligent constatarem que al món passa el mateix.
A un sol gest de la voluntat del Verbo de Déu, totes les coses van ser tan bé organitzades, que cadascuna fa el que li és propi per natura i totes juntes es mouen en un ordre perfecte.

Del «Discurs contra els pagans» de sant Atanasi, bisbe