Confia't en la voluntat del Senyor és el millor

Forse em pots fer una pregunta: Per què l'Apostol va dir: «No sabem què cal demanar»? (Rm 8, 26). No podem realment suposar que aquell que deia això, o aquells als quals es dirigia, no coneixessin la pregària del Senyor.

No obstant això, d'aquesta ignorància no se'n va mostrar exempt ni tan sols l'Apostol, encara que potser sabia pregar convenientment. De fet, quan li va ser clavada una espina a la carn i un missatger de Satanàs va ser encarregat de donar-li cops, perquè no s'enorgullís per la grandesa de les revelacions, tres vegades va pregar el Senyor que el lliurés de la prova. I així va demostrar que en aquest cas no sabia què li convenia més demanar. Al cap i a la fi, però, va sentir la resposta de Déu, que li explicava per què no es produïa allò que un home tan sant demanava, i per què no convenia que ho aconseguís: «Et n'hi ha prou amb la meva gràcia: la meva potència, de fet, es manifesta plenament en la feblesa» (2 Cor 12, 9).

Per tant, en les tribulacions, que poden ser útils com també perjudicials, no sabem què ens convé demanar, i, no obstant això, perquè es tracta de coses dures, molestes i contràries a la inclinació de la natura, seguint un desig comú a tots els homes, preguem que ens siguin retirades. Hem de mostrar, però, que confiem en el Senyor. Si ell no allunya de nosaltres les proves, no per això hem de creure que som oblidats per ell, sinó més aviat, amb la santa paciència dels mals, hem d'esperar béns majors. Així, de fet, «la potència es manifesta plenament en la feblesa».

Això ha estat escrit perquè ningú no s'enorgulleixi si és escoltat quan demana amb impaciència allò que li seria més útil no aconseguir. D'altra banda, no es desanimi ni perdi l'esperança en la misericòrdia divina si no és escoltat quan demana un benestar que, a la fi, podria amargar-lo més o portar-lo completament a la ruïna. En aquestes coses, doncs, no sabem realment què ens convé demanar.

Per això, si passa exactament el contrari del que hem demanat en la pregària, nosaltres, suportant pacientment i donant gràcies per cada esdeveniment, no hem de dubtar gens que era més convenient per a nosaltres allò que Déu ha volgut, que no pas allò que volíem nosaltres.

Ens'n dona la prova el nostre diví mediador, el qual, havent dit: «Pare, si és possible, que passi de mi aquest calze», immediatament després, modificant la voluntat humana, que tenia en si mateix de la humanitat assumida, va afegir: «Però no com vull jo, sinó com vols tu, o Pare» (Mt 26, 39). Per això, justament, per l'obediència d'un sol tots són constituïts justos (cf. Rm 5, 19).

Sant Agustí