Tres claus per obrir el cor de Déu

Tres són les coses, tres, o germans, per les quals la fe es manté ferma, la devoció perdura i la virtut resta: la pregària, el dejuni i la misericòrdia. El que la pregària demana, el dejuni l'aconsegueix, i la misericòrdia el rep. Aquestes tres coses, pregària, dejuni i misericòrdia, són una sola cosa, i reben vida l'una de l'altra.

El dejuni és l'ànima de la pregària i la misericòrdia la vida del dejuni. Ningú les separe, perquè no poden estar separades. Qui només en té una o no les té totes tres juntes, no té res. Per tant, qui prega, que jeuni. Qui jeuni, que tingui misericòrdia. Qui en demanar desitja ser escoltat, escolti qui li fa petició. Qui vol trobar obert cap a si el cor de Déu no tanqui el seu a qui el suplica.

Qui jeuni que entengui bé què significa per als altres no tenir de menjar. Escolti qui té gana, si vol que Déu agradi el seu dejuni. Tingui compassió, qui espera compassió. Qui demana pietat, l'exerciti. Qui vol que se li atorgui un don, obri la seva mà als altres. És un mal suplicant aquell que nega als altres allò que demana per a si.

 O home, sigues tu mateix per a tu la regla de la misericòrdia. El mode amb què vols que es faci misericòrdia amb tu, fes-lo tu amb els altres. L'amplitud de misericòrdia que vols per a tu, tingues-la pels altres. Ofereix als altres aquella mateixa prompta misericòrdia, que desitges per a tu.

Per tant, pregària, dejuni i misericòrdia siguin per a nosaltres una única força intercessora davant Déu, siguin per a nosaltres una única defensa, una única pregària sota tres aspectes.

Allò que hem perdut amb el menyspreu, aconseguim-ho amb el dejuni. Immolem les nostres ànimes amb el dejuni, perquè no hi ha res més agradable que puguem oferir a Déu, com demostra el profeta quan diu: «Un esperit contrit és sacrifici a Déu, un cor trencat i humiliat, tu, o Déu, no menysprees» (Sal 50, 19).

O home, ofereix a Déu la teva ànima i ofereix l'obració del dejuni, perquè sigui pura l'hostia, sant el sacrifici, vivent la víctima, que a tu et quedi i a Déu sigui donada. Qui no dona això a Déu no serà excusat, perquè no pot no tenir-se a si mateix per oferir. Però perquè tot això sigui acceptable, sigui acompanyat de la misericòrdia. El dejuni no germina si no és regat per la misericòrdia. El dejuni s'assequilla, si s'assequilla la misericòrdia. Allò que és la pluja per a la terra, és la misericòrdia per al dejuni. Tot i que adoliu el cor, purifiqui la carn, arraboti els vicios, sembli les virtuts, el dejunador no recull fruits si no farà córrer rius de misericòrdia.

O tu que jeunes, saps que el teu camp restarà dejú si restarà dejú la misericòrdia. Aquell, en canvi, que hauràs donat en la misericòrdia, tornarà abundantment al teu graner. Per tant, o home, perquè no hagis de perdre volent tenir per a tu, elargueix als altres i aleshores recolliràs. Dona a tu mateix, donant al pobre, perquè allò que hauràs deixat en herència a un altre, tu no el tindràs.

Sant Pere Crisòleg