Totes les vegades que suportem angústies o tribulacions, aquestes constitueixen per a nosaltres un avís i, alhora, un mitjà per corregir-nos. De fet, la Sagrada Escriptura tampoc no ens promet pau, seguretat i tranquil·litat; al contrari, l'Evangeli no ens amaga les tribulacions, les angústies i els escàndols. Assegura, però, que «qui perseveri fins al final, serà salvat» (Mt 10, 22). Del primer home no vam rebre cap bé, sinó que vam heretar la mort i la maledicció, de la qual havia de venir Crist per alliberar-nos.
Per tant, no ens queixem ni murmurem, germans. També ens en adverteix l'Apostol quan diu: «Alguns d'ells van murmurar, i van caure víctimes de l'exterminador» (1 Cor 10, 10). Què de nou i extraordinari pateix el gènere humà en els nostres temps que no hagin patit els nostres pares? Al contrari, podem afirmar que patim tantes i tantes desgràcies com ells van haver de patir? I, tanmateix, trobaràs homes que es queixen dels seus temps, convençuts que només els temps passats havien estat bons. Però es pot estar segur que si aquests poguessin tornar a l'època dels avantpassats, no deixarien de queixar-se igualment. Si, de fet, trobes bons aquells temps que van ser, és precisament perquè aquells temps ja no són els teus.
Atès, de fet, que ja ets lliure de la maledicció, que ja poses la fe en el Fill de Déu, que ja has estat iniciat i instruït en les Sagrades Escriptures, no veig com pots pensar que Adam va conèixer temps millors. Els teus pares també van portar l'herència d'Adam. I és precisament a Adam a qui se li va dir: amb la suor del teu rostre menjaràs el teu pa i treballaràs la terra d'on vas ser tret; ella et produirà espines i card (cf. Gn 3, 19. 18).
Això és el que va merèixer, això és el que va rebre, això és el que li va afligir el just judici de Déu. Per què, doncs, creus que els temps passats eren millors que els teus? Considera bé que des del primer Adam fins a l'home d'avui no es troba sinó treball, suor, tribolacions i espines. Va caure sobre nosaltres el diluvi? Van venir sobre nosaltres temps tan terribles de fam i de guerres, com una vegada i tals que justifiquessin la nostra queixa contra Déu a causa del temps present?
Penseu, doncs, quina mena de temps eren aquells. Sentint o llegint la història d'aquells fets, no ens hem quedat horroritzats? Per tant, tenim més motiu d'alegrar-nos que de queixar-nos dels nostres temps.

Sant Agustí, bisbe