Leone Magno, papa
É just que la beatitud de la visió de Déu es promesa als purs de cor. L'ull ofuscat no podria sostenir l'esplendor de la veritable llum: allò que formarà la delícia per a les ànimes pures, serà causa de torment per a les maculades pel pecat. Evitem, doncs, la fosca caligí de les vanitats terrenals, i els ulls de l'ànima es lavin de tota brutícia de pecat, perquè la nostra mirada límpida es pugui alimentar de la sublim visió de Déu.
Precisament perquè ens esforcéssim a merèixer aquesta visió, el Senyor va dir: «Feliços els que promouen la pau, perquè seran anomenats fills de Déu» (Mt 5, 9). Aquesta beatitud, germans, no es refereix a qualsevol entesa o acord, sinó a aquella de la qual parla l'Apostol: Teniu pau amb Déu (cf. Rm 5, 1), i de la qual diu el profeta: «Gran pau per a qui estima la teva llei, en el seu camí no troba encontre» (Sal 118, 165).
No poden pretendre posseir aquesta pau ni els vincles més estrets d'amistat, ni la semblança més perfecta de caràcter, si no són en harmonia amb la voluntat de Déu. Fora d'aquesta sublim pau només hi trobem complicitats i associacions per delinquir, aliances malvades i els pactes del vici.
L'amor del món impí no es concilia amb l'amor de Déu. Aquell que no es desprèn de la generació segons la carn no arriba a formar part de la comunitat dels fills de Déu. Els que, en canvi, tenen la ment fixa en Déu, «cercant de conservar la unitat de l'esperit, mitjançant el vincle de la pau» (Ef 4, 3), mai no es desvien de la llei eterna. Ells diuen amb sincera fe la pregària: «Fet-se la teva voluntat com al cel així a la terra» (Mt 6, 10).
Aquests són els que promouen la pau, aquests són veritablement unànims i santament concordes, dignes de ser anomenats per sempre fills de Déu i cohereus de Crist (cf. Rm 8, 17). De fet, l'amor de Déu i l'amor del proisme els farà mereixedors del gran premi. No sentiran més cap adversitat, no temeran més obstacles ni emboscades, sinó, acabada la lluita i totes les tribulacions, reposaran en la més tranquil·la pau de Déu. Per al nostre Senyor, que amb el Pare i l'Esperit Sant viu i regna per tots els segles dels segles. Amen.
Del «Discurs sobre les beatituds» de Sant Lleó el Gran, papa
Precisament perquè ens esforcéssim a merèixer aquesta visió, el Senyor va dir: «Feliços els que promouen la pau, perquè seran anomenats fills de Déu» (Mt 5, 9). Aquesta beatitud, germans, no es refereix a qualsevol entesa o acord, sinó a aquella de la qual parla l'Apostol: Teniu pau amb Déu (cf. Rm 5, 1), i de la qual diu el profeta: «Gran pau per a qui estima la teva llei, en el seu camí no troba encontre» (Sal 118, 165).
No poden pretendre posseir aquesta pau ni els vincles més estrets d'amistat, ni la semblança més perfecta de caràcter, si no són en harmonia amb la voluntat de Déu. Fora d'aquesta sublim pau només hi trobem complicitats i associacions per delinquir, aliances malvades i els pactes del vici.
L'amor del món impí no es concilia amb l'amor de Déu. Aquell que no es desprèn de la generació segons la carn no arriba a formar part de la comunitat dels fills de Déu. Els que, en canvi, tenen la ment fixa en Déu, «cercant de conservar la unitat de l'esperit, mitjançant el vincle de la pau» (Ef 4, 3), mai no es desvien de la llei eterna. Ells diuen amb sincera fe la pregària: «Fet-se la teva voluntat com al cel així a la terra» (Mt 6, 10).
Aquests són els que promouen la pau, aquests són veritablement unànims i santament concordes, dignes de ser anomenats per sempre fills de Déu i cohereus de Crist (cf. Rm 8, 17). De fet, l'amor de Déu i l'amor del proisme els farà mereixedors del gran premi. No sentiran més cap adversitat, no temeran més obstacles ni emboscades, sinó, acabada la lluita i totes les tribulacions, reposaran en la més tranquil·la pau de Déu. Per al nostre Senyor, que amb el Pare i l'Esperit Sant viu i regna per tots els segles dels segles. Amen.
Del «Discurs sobre les beatituds» de Sant Lleó el Gran, papa
