É venut el Senyor, mestre de caritat, ple ell mateix de caritat, a recapitular la paraula a la terra (cf. Rm 9, 28), com d'ell fou predit, i ha mostrat que la Llei i els Profetes es fonamenten en els dos manaments de l'amor. Recordem junts, germans, quins són aquests dos manaments. Us han de ser ben coneguts i no només venir-vos al cap quan us els recordem: no s'han de mai esborrar dels vostres cors. Sempre en cada instant tingueu present que cal estimar Déu i el proïsme: Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la ment; i el proïsme com un mateix (cf. Mt 22, 37. 39). Això heu de pensar sempre, meditar i recordar, practicar i posar en pràctica. L'amor de Déu és el primer com a manament, però l'amor del proïsme és el primer com a execució pràctica. Aquell que et dona el manament de l'amor en aquests dos preceptes no t'ensenya primer l'amor del proïsme, sinó després el de Déu, sinó al contrari.
Però com que Déu encara no el veus, estimant el proïsme t'adquires el mèrit de veure'l; estimant el proïsme purifiques l'ull per poder veure Déu, com clarament afirma Joan: Si no estimes el germà que veus, com podràs estimar Déu que no veus? (cf. 1 Jn 4, 20). Si sentint-te exhortar a estimar Déu, em diguessis: Mostra'm aquell que he d'estimar, jo no podria sinó respondre't amb Joan: Ningú mai ha vist Déu (cf. Jn 1, 18). Però perquè no et creguis totalment exclòs de la possibilitat de veure Déu, el mateix Joan diu: «Déu és amor; qui es troba en l'amor habita en Déu» (1 Jn 4, 16). Tu, doncs, estima el proïsme i mirant dins teu d'on neix aquest amor, veuràs, en la mesura que et és possible, Déu.
Comença, doncs, a estimar el proïsme. Parteix el teu pa amb qui té gana, introdueix a casa els miserables sense sostre, vesteix qui veus nu, i no menyspreïs els de la teva estirp (cf. Is 58, 7). Fent això, què aconseguiràs? «Aleshores la teva llum s'aixecarà com l'alba» (Is 58, 8). La teva llum és el teu Déu, ell és per a tu la llum matinal, perquè vindrà després de la nit d'aquest món: ell no s'aixeca ni es pon, sempre resplendeix.
Estimant el proïsme i ocupant-te d'ell, tu camines. I on et condueix el camí, sinó al Senyor, a aquell que hem d'estimar amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la ment? Al Senyor encara no hi hem arribat, però el proïsme sempre el tenim amb nosaltres. Ajuda, doncs, el proïsme amb qui camines, per poder arribar a aquell amb qui desitges romandre.

Dels «Tractats sobre Joan» de sant Agustí, bisbe