Sempre, germans estimats, la terra és plena de la gràcia del Senyor (cf. Sal 33, 5) i la mateixa natura, que ens envolta, ensenya a cada fidel a honorar Déu. En efecte, el cel i la terra, la mar i tot allò que hi ha en ells proclamen la bondat i l'omnipotència del seu Creador. I la meravellosa bellesa dels elements, posats al nostre servei, no ens demana, a nosaltres, criatures intel·ligents, un deure de gratitud?
Ma ara se'ns demana un complet renovament de l'esperit: són els dies dels misteris de la redempció humana i que precedeixen més de prop les festes pasquals.
És característica, en efecte, de la festa de Pasqua, que tota l'Església gaudeix i s'alegri per el perdó dels pecats: perdó que no es concedeix només als neòfits, sinó també a aquells que ja fa molt de temps són comptats entre els fills adoptius.
Cert és que en el lavatori de regeneració neixen els homes nous, però tots tenen el deure del renovament diari: cal alliberar-se de les incrustacions pròpies de la nostra condició mortal. I com que en el camí de la perfecció no hi ha ningú que no hagi de millorar, tots hem d'esforçar-nos, sense excepció, perquè ningú el dia de la redempció no es trobi encara embolicat en els vicios de l'home vell.
Allò que cada cristià està obligat a fer en tot temps, ara ha de practicar-lo amb major sol·licitud i devoció, perquè s'acompleixi la norma apostòlica del dejuni quaresmal consistent en l'abstinència no només dels aliments, sinó també i sobretot dels pecats.
A aquests deusos i sants dejunis, aleshores, cap obra es pot associar més útilment que l'elemosina, la qual sota el nom únic de «misericòrdia» abraça moltes bones obres. En això els fidels poden trobar-se iguals, malgrat les desigualtats dels béns.
L'amor que hem de tenir igualment a Déu i a l'home mai no és impedit al punt de treure'ns la possibilitat del bé.
Els àngels van cantar: «Glòria a Déu en l'altíssim dels cels i pau a la terra als homes que ell estima» (Lc 2, 14). N'és conseqüència que esdevé feliç, i en la benevolència i en la pau, qui participa de les sofriments dels altres, de qualsevol gènere que siguin.
Immens és el camp de les obres de misericòrdia. No només els rics i els benestants poden beneficiar els altres amb l'elemosina, sinó també aquells de condició modesta o pobres. Així desiguals en els béns de fortuna, tots poden ser iguals en els sentiments de pietat de l'ànima.

Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa