Com moltes són les persecucions, tants són els gèneres de martiri. Cada dia ets testimoni de Crist. Vas ser temptat per l'esperit de fornicació, però, per por del futur judici de Crist, vas conservar la castetat de l'ànima i del cos: ets màrtir de Crist. Vas ser temptat per l'esperit d'avarença a invadir la propietat del pobre, a violar els drets de la vídua, però, recordant els mandaments de Déu, vas comprendre que cal ajudar més que fer mal: ets testimoni de Crist. Així els vol Crist els seus testimonis, segons el que està escrit: «Féu justícia a l'orfè, defendeu la causa de la vídua. Vinga, discutim, diu el Senyor» (Is 1, 17-18).
Vas ser temptat per l'esperit de superbia, però, veient el miserable i el pobre, en vas sentir profunda pietat i vas estimar l'humilitat més que l'arrogància: ets testimoni de Crist. I, el que és més, vas donar testimoni no només amb paraules, sinó també amb les obres. Quin home, en efecte, és testimoni més autoritzat i creïble que qui «reconeix que Jesucrist és venut en la carn» (1 Jv 4, 2) observant precisament les normes de l'Evangeli? En canvi, qui escolta i no fa, nega Crist. Fins i tot si el confessa amb paraules, el nega amb els fets. A quants dirà: «Senyor, Senyor, no hem profetitzat nosaltres en el teu nom i hem expulsat dimonis en el teu nom i hem fet molts miracles en el teu nom»? Respondrà en aquell dia: «Allunya-vos de mi, tots vosaltres, operadors d'iniquitat» (Mt 7, 22-23). Testimoni és, doncs, qui atesta els preceptes del Senyor Jesucrist, sobretot amb la prova dels fets.
Només Déu sap quants pateixen diàriament el martiri en secret i confessen en el seu cor el Senyor nostre Jesucrist!
L'Apostol va conèixer aquest martiri i aquesta fidel testimoniatge a Crist, ell que va dir: «Això, en efecte, és el nostre glòria: el testimoni de la nostra consciència» (2 Cor 1, 12).
Es verifica també el contrari. Quants han confessat externament i negat internament! Per això es dona aquesta recomanació: «No feu cas a tota inspiració» (1 Jv 4, 1), i també es diu: Pel seu fruit els coneixereu a qui heu de creure (cf. Mt 7, 16).
Per tant, sigues fidel i fort en les persecucions internes, per ser aprovat també en les que són públiques. Fins i tot en les persecucions internes hi ha reis i presidents i jutges terribles pel seu poder. Tens un exemple en la temptació que va patir el Senyor.
Es llegeix: «No regni més el pecat en el vostre cos mortal» (Rm 6, 12). Veus davant de quins reis ets posat, o home? Si fas regnar en tu la culpa, estaràs sotmès al rei-pecat. Quants són els pecats, quants són els vicios, tants són els reis. Davant d'aquests som arrossegats i davant d'aquests som posats. Fins i tot aquests reis tenen un seu tribunal en l'esperit de molts. Però si un confessa Crist, fa presoner immediatament aquest rei, el deroca del tron de la seva ànima. En efecte, com podria quedar el tribunal del diable en qui està erigit el tribunal de Crist?

Del «Comentari al salm 118» de sant Ambròs, bisbe