"«Jo i el Pare vindrem a ell i hi farem la nostra llar» (Jn 14, 23). Sigui oberta a qui ve la teva porta, obre la teva ànima, amplia el sió de la teva ment, perquè el teu esperit gaudeixi les riqueses de la simplicitat, els tresors de la pau, la dolçor de la gràcia. Dilata el teu cor, va a l'encontre del sol de la llum eterna «que il·lumina tot home» (Jn 1, 9). De cert, aquella llum vera brilla a tots. Però si algú ha tancat les finestres, es privarà ell mateix de la llum eterna. Llavors, si tu tanques la porta de la teva ment, tanques fora també Crist. Encara que pugui entrar, no obstant això no vol introduir-se com a importú, no vol forçar qui no vol.
Nascut de la Verge, en va del seu sió irradiant la seva llum sobre les coses de tot l'univers, per resplendir a tots. Aquells que el desitgen reben la claredat de l'etern resplendor que cap nit aconsegueix alterar. A aquest sol que veiem cada dia li segueix la nit tenebrosa. Però el sol de justícia mai no es pon perquè la seva llum de saviesa mai no és ofuscada per cap ombra.
Beat qui a la porta de qui batega Crist. La nostra porta és la fe la qual, si és forta, reforça tota la casa. És aquesta la porta per la qual entra Crist. Per això també l'Església diu al Càntic dels Càntics: «Un soroll! És el meu estimat qui batega» (Ct 5, 2). Escolta qui batega, escolta qui desitja entrar: «Obre'm, germana meva, amiga meva, colom meu, perfecta meva; perquè el meu cap és mullat de rosada, els meus rinxols de gotes nocturnes» (Ct 5, 2).
Reflexiona sobre el temps en què el Déu Verge batega més que mai a la teva porta: quan el seu cap és ple de rosada nocturna. De fet, ell es digna de visitar aquells que es troben en la tribulació i en les temptacions perquè ningú, vençut per avencura per l'aflicció, hagi de sucumbir. El seu cap doncs s'omple de rosada, és a dir, de gotes, quan el seu cos pateix. És llavors que cal estar en vigilància, perquè quan l'Espos vindrà no es retiri, vist tancat fora. De fet, si dorms i el teu cor no està en vigilància, se'n va abans de bategar. Però si el teu cor està en vigilància, ell batega i demana que li obrin la porta. Tenim doncs la porta de la nostra ànima, tenim també les portes de les quals està escrit: «Alceu, portes, els vostres frontals, aixecau-vos, portes antigues, i entri el rei de la glòria» (Sal 23, 7). Si voldrà aixecar aquestes portes de la teva fe, entrarà en tu el rei de la glòria, portant el triomf de la seva passió. També la justícia té les seves portes. De fet, també d'aquestes llegim escrit el que el Senyor Jesús ha dit per mitjà del profeta: «Obriu-m'eu les portes de la justícia» (Sal 117, 19).
L'ànima doncs té les seves portes, l'ànima té la seva entrada. A ella ve Crist i batega, ell batega a les portes. Obri-li, doncs; ell vol entrar, vol trobar l'esposa desperta.

Del "Comentari al salm 118" de sant Ambròs, bisbe