L'infància, que el Fill de Déu no va considerar indigna de la seva majestat, es va desenvolupar amb el creixement de l'edat en la plena maduresa de l'home. Certament, un cop completat el triomf de la passió i de la resurrecció, pertany al passat tot l'abaixament que ell va acceptar per nosaltres; tanmateix, la festa d'avui ens renova els sagrats inicis de Jesús, nascut de la Verge Maria. I mentre celebrem en adoració el naixement del nostre Salvador, ens trobem a celebrar el nostre inici: el naixement de Crist marca l'inici del poble cristià; el naixement del Cap és el naixement del Cos.
Tot i que tots els fills de l'Església rebin la crida cadascú en el seu moment i siguin distribuïts al llarg del temps, tanmateix tots junts, nascuts de la font baptismal, són generats amb Crist en aquest naixement, així com amb Crist van ser crucificats en la passió, ressuscitats en la resurrecció, col·locats a la dreta del Pare en l'ascensió.
Cada creient, que en qualsevol part del món és regenerat en Crist, trenca els llaços amb la culpa originària i esdevé home nou amb un segon naixement. Ja no pertany a la descendència del pare segons la carn, sinó a la generació del Salvador, que es va fer fill de l'home perquè nosaltres poguéssim esdevenir fills de Déu. Si ell no baixés a nosaltres en aquest abaixament del naixement, ningú amb els seus propis mèrits podria pujar a ell.
La mateixa grandesa del don rebut ens exigeix una estima digna del seu esplendor. El beat Apòstol ens ho ensenya: No hem rebut l'esperit del món, sinó l'Esperit que ve de Déu per conèixer tot allò que Déu ens ha donat (cf. 1 Cor 2, 12). L'única manera d'honorar-lo dignament és oferir-li el mateix don rebut d'ell.
Ara, per honorar la present festa, què podem trobar de més acurat, entre tots els dons de Déu, si no la pau, aquella pau que va ser anunciada per primera vegada pel cant dels àngels al naixement del Senyor? La pau genera els fills de Déu, alimenta l'amor, crea la unió; ella és el repòs dels béats, la llar de l'eternitat. El seu propi deure i el seu benefici particular és unir a Déu aquells que separa del món del mal.
Així doncs, aquells que no són nascuts de sang ni de voluntat de carn ni de voluntat d'home, sinó de Déu (cf. Jn 1, 13), ofereixin al Pare els seus cors de fills units en la pau. Tots els membres de la família adoptiva de Déu es trobin en Crist, primogènit de la nova creació, el qual va venir a complir no la seva voluntat, sinó la d'aquell que l'havia enviat. El Pare, de fet, en la seva gratuïta bondat, va adoptar com a hereus seus no aquells que es sentien dividits per discòrdies i incompatibilitats mútues, sinó aquells que sincerament vivien i estimaven la seva mútua unió fraterna. De fet, els que han estat modelats segons un únic model, han de posseir una comuna homogeneïtat d'esperit. El naixement del Senyor és el naixement de la pau. Ho diu l'Apòstol: Ell és la nostra pau, ell que de dos pobles n'ha fet un sol (cf. Ef 2, 14), perquè, tant jueus com pagans, «per mitjà d'ell podem presentar-nos al Pare en un sol Esperit» (Ef 2, 18).

Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa