Els Salmes narren la història de tota la humanitat des dels seus orígens

Tota la Sagrada Escritura respira la bondat de Déu, però ho fa més que mai el dolç llibre dels salms. Pensem en el que va fer Moisès. Ell descrivia les gestes dels avantpassats sempre amb un estil pla. Hi va haver circumstàncies, però, en les quals va sentir la necessitat d'elevar-se a alçades líriques. Així, quan en aquell esdeveniment memorable va fer passar a través del Mar Roig el poble dels pares, veient el rei Faraó submergit amb el seu exèrcit, després d'haver completat coses superiors a les seves forces, es va sentir profundament inspirat i va cantar al Senyor un himne triomfal. També Maria, la profetessa, prenent el timbal, exhortava les seves companyes dient: «Canteu al Senyor perquè ha triomfat meravellosament: ha llençat al mar cavall i cavaller!» (Ex 15, 21).
La història ensenya, la llei instrueix, la profecia prediu, la correcció castiga, la bona conducta persuadeix, però al llibre dels salms hi ha com una síntesi de tot això i com una medicina de la salvació humana. Qui els llegeix, troba amb què curar les ferides de les seves passions amb un remei especial. Qui vulgui lluitar, miri el que es diu als salms i li semblarà trobar-se a la palestra pública de les ànimes i a l'estadi de les virtuts, i se li oferiran diverses espècies de curses. Triï entre aquestes aquella a la qual es reconeix més apte, per arribar més fàcilment a la corona del premi.
Si un estima de repassar i d'imitar les gestes dels avantpassats, trobarà tota la història dels pares recollida en un sol salm, i es procurarà amb una breu lectura un veritable tresor per a la memòria. Si altres vol conèixer la força de l'amor de la llei que tota està en el vincle de l'amor, ja que «el compliment ple de la llei és l'amor» (Rm 13, 10), llegeixi als salms amb quanta sentit d'amor un sol s'ha exposat a greus perills per rebutjar la deshonra de tot un poble, i en aquesta prova triomfal de valor reconèixerà una no menor glòria d'amor.
I què diré del carisma profètic? El que altres han anunciat de manera confusa, només a David li apareix promès amb claredat i obertament. Va sentir, de fet, que el Senyor Jesús nasquéria de la seva mateixa estirp, com li va dir Déu: «El fruit de les teves entrailles posaré al teu tron!» (Sal 131, 11). Als salms Jesús no només és preanunciat en el seu naixement per a nosaltres, sinó que també accepta la seva passió, com a causa de salvació. Per a nosaltres mor, ressuscita, puja al cel, s'asseu a la dreta del Pare. El que cap home hauria gosat mai dir, ho va anunciar el salmista profeta i després ho va predicar al evangelis el mateix Senyor.

Sant Ambròs, bisbe