El nostre Senyor, Verb de Déu, primer va conduir els homes a servir Déu, i després, de servents, els va fer seus amics, com ell mateix va dir als deixebles: «Ja no us anomeno servents, perquè el servent no sap el que fa el seu amo; però us he anomenat amics, perquè tot el que he sentit del Pare us ho he fet conèixer» (Jn 15, 15). L'amistat de Déu atorga la immortalitat a tots aquells que s'hi disposen degudament.
En principi, Déu va plasmar Adam no perquè necessités l'home, sinó per tenir algú sobre qui vessar els seus beneficis. En efecte, el Verb glorificava el Pare, sempre romanguent en ell, no només abans d'Adam, sinó també abans de tota creació. Ell mateix ho ha declarat: «Pare, glorifica'm davant de tu, amb aquella glòria que jo tenia en tu abans que el món fos» (Jn 17, 5).
Ens va manar que el seguíssim no perquè necessités el nostre servei, sinó per donar-nos a nosaltres mateixos la salvació. Seguir el Salvador, en efecte, és participar de la salvació, com seguir la llum significa ser envoltats de claror.
Qui és en la llum no és certament ell qui il·lumina la llum i la fa resplendir, sinó que és la llum qui l'il·lumina a ell i el fa lluminós. Ell no dona res a la llum, sinó que és d'ella que rep el benefici de l'esplendor i tots els altres avantatges.
Així és també del servei envers Déu: no aporta res a Déu, i d'altra banda Déu no necessita el servei dels homes; però a aquells que el serveixen i el segueixen, ell dona la vida, la incorruptibilitat i la glòria eterna. Atorga els seus beneficis a aquells que el serveixen pel fet que el serveixen, i a aquells que el segueixen pel fet que el segueixen, però no n'extreu cap utilitat.
Déu busca el servei dels homes per tenir la possibilitat, ell que és bo i misericordiós, de vessar els seus beneficis sobre aquells que perseveren en el seu servei. Mentre Déu no necessita res, l'home necessita la comunió amb Déu.
La glòria de l'home consisteix a perseverar en el servei de Déu. I per això el Senyor deia als seus deixebles: «No sou vosaltres els que m'heu escollit a mi, sinó que jo us he escollit a vosaltres» (Jn 15, 16), mostrant així que no eren ells qui el glorificava, seguint-lo, sinó que, pel fet de seguir el Fill de Déu, eren glorificats per ell. I encara: «Vull que també aquells que m'has donat estiguin amb mi on jo estic, perquè contemplin la meva glòria» (Jn 17, 24).

Del tractat «Contra les heretgies» de sant Ireneu, bisbe