La Chiesa és alhora ciutat terrenal i ciutat celestial. Aquesta compenetració de dos mons diferents no pot ser percebuda, certament, sinó amb la fe; resta, de fet, el misteri de la història humana, que és turbat pel pecat fins a la plena manifestació de l'esplendor dels fills de Déu.
La Chiesa, certament, perseguint el seu propi fi de salvació, no només comunica a l'home la vida divina, sinó que també difon la seva llum amb repercussió, d'alguna manera, sobre tot el món, sobretot pel fet que sana i eleva la dignitat de la persona humana, consolida l'estructura de la societat humana, i infon al treball quotidià dels homes un sentit i una significació més profunds. Així, la Chiesa, amb els seus membres individuals i amb tota la seva comunitat, creu poder contribuir molt a fer més humana la família dels homes i la seva història.
La Chiesa, en donar ajuda al món, com en rebre'n molt d'ell, només mira a això: que vingui el regne de Déu i es realitzi la salvació de tota la humanitat. Tot allò de bé que el poble de Déu pot oferir a la família humana, en el temps del seu pelegrinatge terrenal, neix del fet que la Chiesa és el sacramento universal de la salvació, que revela i alhora realitza el misteri de l'amor de Déu per a l'home.
De fet, el Verbo de Déu, per mitjà del qual tot ha estat creat, es va fer ell mateix carn, per operar, ell l'home perfecte, la salvació de tots i esdevenir el centre de convergència de totes les coses. El Senyor és el fi de la història, el punt focal dels destins dels pobles i de les seves cultures, el perni de la història humana, l'alegria de tot cor, la plenitud de les seves aspiracions. Ell és aquell que el Pare ha ressuscitat dels morts, ha exaltat i ha col·locat a la seva dreta, constituint-lo jutge dels vius i dels morts. Nosaltres, vivificats i unificats pel seu Esperit, anem en camí cap a la perfecció final de la història humana, que correspon plenament al disseny del seu amor de «recapitular en Crist totes les coses, les del cel com les de la terra» (Ef 1, 10).
Diu el mateix Senyor: «Ets, jo vindré aviat, i portaré amb mi el meu salari per donar a cadascú segons les seves obres. Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el Primer i l'Últim, el principi i el final» (Ap 22, 12- 13).

De la Constitució pastoral «Gaudium et spes» del Concili ecumènic Vaticà II sobre la Chiesa en el món contemporani