Cel, estels, terra, rius, dia, nit i totes les criatures que són sotmeses al poder de l’home o disposades per la seva utilitat s’alegren, o Senyora, d’haver estat per mitjà teu d’alguna manera ressuscitades a l’esplendor que havien perdut, i d’haver rebut una gràcia nova inefable. Totes les coses eren com mortes, perquè havien perdut la dignitat original a la qual havien estat destinades. El seu fi era servir al domini o a les necessitats de les criatures a qui correspon elevar la lloa a Déu. Estaven escombrades per l’opressió i havien perdut vivacitat per l’abús d’aquells que s’havien fet servents dels ídols. Però no estaven destinades als ídols. Ara, en canvi, gairebé ressuscitades, s’alegren de ser governades pel domini i embellides per l’ús dels homes que lloen Déu.
Van exultar com d’una gràcia nova i inestimable en sentir que Déu mateix, el seu mateix Creador, no només les governa invisiblement des d’alt, sinó que també, present visiblement entre elles, les santifica servint-se d’elles. Aquests béns tan grans han vingut del fruit benedict del si benedict de Maria benedicta.
Per la plenitud de la teva gràcia, fins i tot les criatures que estaven als inferns s’alegren en la joia d’haver estat alliberades, i les que són a la terra es rejoven d’haver estat renovades. En veritat, pel mateix fill glorios de la teva gloriosa virginitat, exulten, alliberats de la seva presó, tots els justos que van morir abans de la seva mort vivificadora, i els àngels s’alegren, perquè la seva ciutat enderrocada ha estat refeta nova.
O dona plena i sobrerbordant de gràcia, tota criatura es refreda, inondada pel desbordament de la teva plenitud. O verge benedicta i més que benedicta, per la teva benedicció tota criatura és benedicta pel seu Creador, i el Creador és benedict per tota criatura.
A Maria Déu va donar el seu Fill únic que havia engendrat del seu si igual a ell mateix i que estimava com a ell mateix, i de Maria va plasmar el Fill, no un altre, sinó el mateix, de manera que segons la natura fos l’únic i mateix fill comú de Déu i de Maria. Déu va crear tota criatura, i Maria va engendrar Déu: Déu, que havia creat tot, es va fer ell mateix criatura de Maria, i ha recreat així tot allò que havia creat. I mentre havia pogut crear totes les coses del no-res, després de la seva ruïna no va voler restaurar-les sense Maria.
Per tant, Déu és el pare de les coses creades, Maria la mare de les coses recreades. Déu és pare de la fundació del món, Maria la mare de la seva reparació, perquè Déu ha engendrat aquell per mitjà del qual tot ha estat fet, i Maria ha parit aquell per obra del qual totes les coses han estat salvades. Déu ha engendrat aquell sense el qual res absolutament és, i Maria ha parit aquell sense el qual res és bé.
De veritat, amb tu és el Senyor que va voler que totes les criatures, i ell mateix juntament, t’haguessin de deure tant.

Dels «Discursos» de sant Anselm, bisbe