La infinita bellesa de la Trinitat Benaurada

O Deïtat eterna, o eterna Trinitat, que, per la unió amb la natura divina, has fet tan valuós el sang del teu Unigènit Fill! Tu, Trinitat eterna, ets com un mar profund, en què més busco i més trobo; i quant més trobo, més creix la set de buscar-te. Tu ets insaciable; i l'ànima, saciant-se en el teu abisme, no se sacia, perquè perdura en la gana de tu, sempre més et desitja, o Trinitat eterna, desitjant de veure't amb la llum de la teva llum.

Jo he tastat i he vist amb la llum de l'intel·lecte en la teva llum el teu abisme, o Trinitat eterna, i la bellesa de la teva creació. Per això, veient-me en tu, he vist que sóc la teva imatge per aquella intel·ligència que em ve donada de la teva potència, o Pare etern, i de la teva saviesa, que ve apropiada al teu Unigènit Fill. L'Esperit Sant, doncs, que procedeix de tu i del teu Fill, m'ha donat la voluntat amb què puc estimar-te.

Tu, en efecte, Trinitat eterna, ets creador i jo creació; i he conegut —perquè tu m'has donat la intel·ligència, quan m'has recreat amb el sang del teu Fill— que tu ets enamorat de la bellesa de la teva creació.

O abisme, o Trinitat eterna, o Deïtat, o mar profund! I què més podies donar-me que tu mateix? Tu ets un foc que crema sempre i no s'esgota. Ets tu que consumes amb la teva calor tot amor propi de l'ànima. Tu ets foc que treu tota fredor, i il·lumines les ments amb la teva llum, amb aquella llum amb què m'has fet conèixer la teva veritat.

Mirant-me en aquesta llum et conec com a bé suprem, bé sobre tot bé, bé feliç, bé incomprensible, bé inestimable. Bellesa sobre tota bellesa. Saviesa sobre tota saviesa. Fins i tot, tu ets la mateixa saviesa. Tu aliment dels àngels, que amb foc d'amor t'has donat als homes.

Tu vestit que cobreix tota la meva nuesa. Tu aliment que pastes els famolencs amb la teva dolçor. Tu ets dolç sense cap amargor. O Trinitat eterna!

Santa Caterina de Siena