Mantenim els ulls fixos en la sang de Crist, per comprendre com és de preuada davant Déu, el seu Pare: va ser vessada per la nostra salvació i va portar a tot el món la gràcia de la penitència.
Repassem totes les èpoques del món i constatarem com en cada generació el Senyor ha concedit manera i temps de penedir-se a tots aquells que van estar disposats a tornar a ell.
Noè va ser l'arxiprest de la penitència, i els que l'escoltaren van ser salvats.
Jonàs va predicar la ruïna als ninivites, i aquests, expiant els seus pecats, van aplacar Déu amb les pregàries i van aconseguir la salvació. I, no obstant això, no pertanyien al poble de Déu.
No han faltat mai ministres de la gràcia divina que, inspirats per l'Esperit Sant, prediquessin la penitència. El mateix Senyor de totes les coses va parlar de la penitència comproment-se amb jurament: Com és cert que jo visc –oracle del Senyor– no gaudeixo de la mort del pecador, sinó més aviat de la seva penitència.
Afegí encara paraules plenes de bondat: Allunya't, o casa d'Israel, dels teus pecats. Digues als fills del meu poble: Fins i tot si els vostres pecats des de la terra arribessin a tocar el cel, fossin més vermells que l'escarlata i més negres que el sílice, n'hi ha prou que us convertiu de tot cor i em crigueu «Pare», i us tractaré com un poble sant i exaudiré la vostra pregària (cf. Ez 33, 11; Os 14, 2; Is 1, 18, etc.).
Volent fer gaudir els béns de la conversió a aquells que estima, va posar la seva voluntat omnipotent com a segell de la seva paraula.
Obeïm, doncs, la seva magnífica i gloriosa voluntat. Prostem-nos davant el Senyor suplicant-li que sigui misericordiós i benigno. Convertim-nos sincerament al seu amor. Repudiem tota obra de mal, tota mena de discòrdia i gelosia, causa de mort. Siguem, doncs, humils d'esperit, o germans. Rebutgem tota vanagloria ximple, la superbia, l'orgull foll i la còlera. Posem en pràctica allò que està escrit. Diu, en efecte, l'Esperit Sant: No s'envaneixi el savi de la seva saviesa, ni el fort de la seva força, ni el ric de les seves riqueses, però qui vulgui gloriar-se es gloriï en el Senyor, buscant-lo i practicant el dret i la justícia (cf. Jer 9, 23-24; 1 Cor 1, 31, etc.).
Recordem sobretot les paraules del Senyor Jesús, quan exhortava a la mansuetud i a la paciència: Sigueu misericordiosos per obtenir misericòrdia; perdoneu, perquè també a vosaltres us sigui perdonat; com tracteu els altres, així també vosaltres serà tractats; doneu i us serà donat; no jutgeu i no serà jutjats; sigueu benevolents i experimentareu la benevolència; amb la mateixa mesura amb què hagueu mesurat els altres, també vosaltres serà mesurats (cf. Mt 5, 7; 6, 14; 7, 1. 2. 12, etc.).
Estem fermes en aquesta línia i adherim-nos a aquests manaments. Caminem sempre amb tota humilitat en l'obediència a les paraules santes. Diu, en efecte, un text sagrat: En qui poso el meu mirada sinó en qui és humil i pacífic i tem les meves paraules? (cf. Is 66, 2).
Per tant, havent viscut grans i il·lustres esdeveniments, correm cap a la meta de la pau, preparada per a nosaltres des del principi. Fixem fermament la mirada en el Pare i Creador de tot el món, i aspirem vivament als seus dons meravellosos i als seus beneficis incomparables.

De la «Lletra als Corintis» de sant Climent I, papa