«El riu de Déu és ple d'aigües; tu fas créixer el blat per als homes. Així prepares la terra» (Sal 64, 10).
El simbolisme del riu és clar. Diu, de fet, el profeta: «Un riu i els seus rierols alegren la ciutat de Déu» (Sal 45, 5). El mateix Senyor diu en l'Evangeli: «Qui begui de l'aigua que jo li donaré, es convertirà en ell en font d'aigua que brolla per a la vida eterna» (Jn 4, 14). I encara: «Qui creu en mi, com diu l'Escriptura, rius d'aigua viva brollaran del seu si. Això va dir referint-se a l'Esperit que rebrien els que creuessin en ell» (Jn 7, 38-39). Per tant, aquest riu de Déu és ple d'aigua. Estem, de fet, inundats pels dons de l'Esperit Sant i d'aquella font de vida es vessa en nosaltres el riu ple de l'aigua de Déu. I tenim a punt també el menjar. Quin és aquest menjar? Certament aquell que ens prepara a compartir la vida eterna de Déu. És el seu sant cos que rebem en la comunió. Aquesta comunió, aleshores, ens predisponeix a la del sant cos, que és l'Església triomfant. A això, de fet, al·ludeix el present salm que diu: «Tu fas créixer el blat per als homes. Així prepares la terra», perquè amb aquest menjar no només som salvats en el present, sinó que també som preparats per al futur.
Recreats, mitjançant el sacrament del bateig, provem una gran alegria quan pregozem en nosaltres mateixos les primícies de l'Esperit Sant, amb el coneixement dels misteris, la ciència de la revelació, la paraula de la saviesa, la fermesa de l'esperança, els carismes de les curacions i el poder sobre el dimoni.
Tot això ens impregna com a gota a gota, i, començant primer a poc a poc, acaba produint múltiples fruits.

Del «Comentari als salms» de sant Ilari, bisbe