El veritable mediador, que la teva misericòria secreta ha revelat als humils i que has enviat perquè del seu exemple aprenguessin, entre d'altres coses, la mateixa humilitat, aquell «mediador entre Déu i els homes, l'home Jesucrist», va aparèixer com a element de connexió entre els malfactors mortals i el just immortal, ell mortal amb els homes, just amb Déu. Ara la recompensa de la justícia és la vida i la pau. Per això Crist, amb la justícia que l'acompanyava a Déu, va eliminar la mort que, per la seva lliure elecció, l'acompanyava amb els impis justificats.
Quant ens has estimat, Pare bo, que no has estalviat el teu Fill únic, sinó que l'has donat per nosaltres, pecadors! (cf. Rm 8, 32).          
Com ens has estimat, quan per nosaltres «ell, que no va considerar un tresor gelós la seva igualtat amb tu, es va fer obedient fins a la mort i a la mort de creu» (Flp 2, 6. 8)! Precisament ell, l'únic lliure entre els morts, «que té el poder de donar la seva vida i el poder de reprendre-la de nou» (Jn 10, 18)! Per nosaltres és vencedor i víctima davant teu, vencedor precisament perquè és víctima. Per nosaltres és sacerdot i sacrifici davant teu, sacerdot precisament perquè és sacrifici. Ell, de servents, ens ha fet fills teus, neixent de tu, servint-nos a nosaltres.
Justament amb raó poso en ell una segura esperança que tu, Déu meu, curaràs totes les meves malalties, mitjançant aquell que està a la teva dreta i «intercedeix per nosaltres» (Rm 8, 34). En cas contrari, seria presa de la desesperació. Són nombroses i grans les meves debilitats, són nombroses i grans, però més abundant és el remei que tu dones. Hauríem pogut pensar que el teu Verb estigués lluny de unir-se a l'home i hauríem hagut de desesperar de nosaltres, si no s'hagués fet carn i hagués vingut a habitar entre nosaltres (cf. Jn 1, 14). Espantat pels meus pecats i pel munt de la meva misèria, havia considerat en el meu cor i meditat el retir en la solitud. Però tu m'ho has impedit i m'has animat amb aquestes paraules: «Ell ha mort per tots, perquè aquells que viuen no visquin més per si mateixos, sinó per aquell que ha mort i ha ressuscitat per ells» (2 Co 5, 15).
Heus ací, Senyor, jo llanço en tu tot el meu pensament perquè jo visqui, «perquè vegi les meravelles de la teva llei» (Sal 118, 18). Tu coneixes la meva ximpleria (cf. Sal 68, 6) i totes les meves malalties. Ensenyem a complir la teva voluntat i sana'm. El teu Unigènit, «en qui són amagats tots els tresors de la saviesa i de la ciència» (Cl 2, 3), m'ha redimit amb el seu sang. «No m'oprimeixin els superbs» (Sal 118, 122), perquè tinc davant els ulls el preu de la meva redempció, ell és el meu aliment i la meva beguda. És un don que faig també als altres. Pobre com sóc, desitjo empassar-me'n entre aquells que n' mengen i se n'empassen i «Llauraran el Senyor tots els que el cerquen» (Sal 21, 27).

Dels "Confessions" de sant Agustí, bisbe