Nosaltres celebrem la festa de la santa creu, per mitjà de la qual van ser expulsades les tenebres i va tornar la llum. Celebrem la festa de la santa creu, i així, juntament amb el Crucificat, també nosaltres som elevats i sublimats. De fet, ens deslliguem de la terra del pecat i pujem cap a les alçades. Aquesta és la riquesa de la creu, i tan gran, que qui la posseeix té un veritable tresor. I la chamo així amb raó, perquè de nom i de fet és el més preciós de tots els béns. En ella resideix tota la nostra salvació. Ella és el mitjà i el camí per al retorn a l'estat original.

De fet, si no hi hagués la creu, tampoc no hi hauria el Crist crucificat. Si no hi hagués la creu, la Vida no hauria estat fixada al fusta. I si la Vida no hagués estat clavada al fusta, del seu costat no haurien brodat aquelles fonts d'immortalitat, sang i aigua, que purifiquen el món. La sentència de condemna escrita per al nostre pecat no hauria estat esquinçada, no hauríem tingut la llibertat, no podríem gaudir de l'arbre de la vida, el paradís no hauria estat obert per a nosaltres. Si no hi hagués la creu, la mort no hauria estat vençuda, l'infern no hauria estat despullat.

Per tant, la creu és un recurs veritablement meravellós i incomparable, perquè, per mitjà seu, hem aconseguit molts béns, tant més nombrosos quant més gran n'és el mèrit, degut, però, en gran part als miracles i a la passió de Crist. La creu és també preciosa perquè és alhora patíbul i trofeu de Déu. Patíbul per la seva mort voluntària sobre ella. Trofeu perquè amb ella va ser vençut el diable i amb el diable va ser vençuda la mort. A més, la potència de l'infern va ser trencada, i així la creu va esdevenir la salvació comuna de tot l'univers.

La creu és glòria de Crist, exaltació de Crist. La creu és el calze preciós i inestimable que recull totes les sofriments de Crist, és la síntesi completa de la seva passió. Per convèncer-te que la creu és la glòria de Crist, escolta el que ell diu: «Ara el Fill de l'home ha estat glorificat i també Déu ha estat glorificat en ell, i el glorificarà aviat» (Jn 13, 31-32).

I de nou: «Glorifica'm, Pare, amb aquella glòria que jo tenia en tu abans que el món fos» (Jn 17, 5). I encara: «Pare, glorifica el teu nom. Va venir, doncs, una veu del cel: L'he glorificat i de nou el glorificaré» (Jn 12, 28), per indicar aquella glorificació que va ser aconseguida llavors a la creu. Que la creu sigui també exaltació de Crist, escolta el que ell mateix diu: Quan seré exaltat, llavors atraure tots a mi (cf. Jn 12, 32). Veus, doncs, que la creu és glòria i exaltació de Crist.

Sant Andreu de Creta, bisbe