El Senyor sempre ha estat amb nosaltres des de sempre

Ens conèixer una triple vinguda del Senyor. Una vinguda oculta es situa, de fet, entre les altres dues, que són manifestes. En la primera, el Verb va ser vist a la terra i es va entretenir amb els homes, quan, com ell mateix afirma, el van veure i el van odiar. En l'última vinguda «tot home veurà la salvació de Déu» (Lc 3, 6) i veuran aquell que van transpassar (cf. Jn 19, 37). En canvi, la vinguda intermèdia és oculta, en la qual només els elegits el veuen dins d'ells mateixos, i les seves ànimes n'estan salvades.

Per tant, en la primera vinguda va venir en la debilitat de la carn, en aquesta intermèdia ve en la potència de l'Esperit, i en l'última vindrà en la majestat de la glòria.

Per tant, aquesta vinguda intermèdia és, per dir-ho així, un camí que uneix la primera amb l'última: en la primera, Crist va ser la nostra redempció, en l'última es manifestarà com la nostra vida, i en aquesta és el nostre descans i la nostra consolació.
Ma perquè a ningú no li semblin, per cas, coses inventades allò que estem dient d'aquesta vinguda intermèdia, escolteu-lo: Si algú m'estima, - diu - guardarà la meva paraula: i el meu Pare l'estimarà i vindrem a ell (cf. Jn 14, 23). Però què vol dir: Si algú m'estima, guardarà la meva paraula? He llegit, de fet, en un altre lloc: Qui tem Déu, farà el bé (cf. Sir 15, 1), però de qui estima se'n diu alguna cosa més: que guardarà la paraula de Déu. On s'ha de guardar? Sense dubte al cor, com diu el Profeta: «Guardo al cor les teves paraules per no ofendre't amb el pecat» (Sal 118, 11).
Atès que són feliços aquells que custodien la paraula de Déu, tu custodí-la de manera que descendeixi a la profunditat de la teva ànima i es transfongui en els teus afectes i en els teus costums. Nourí-te d'aquest bé i n'extreuran delícia i força la teva ànima...

Sant Bernat