El pastor sigui acompanyat en el silenci i oportú en el parlar, per no dir allò que cal callar i no deixar en silenci allò que ha de ser revelat. Un discurs imprudent arrastra a l'error, així com un silenci inoportú deixa en una condició falsa aquells que podien evitar-la. Sovint els pastors poc acompanyats, per por de perdre l'afecte dels homes, no s'atreveixen a dir lliurement allò que és just i, en lloc d'atendre a la cura del ramat amb amor de pastors, com diu Crist que és la veritat, ho fan com mercenaris. Fuguen a l'arribada del llop, amagant-se en el silenci.

El Senyor els retreu per mitjà del Profeta, dient: «Són tots gossos mudes, incapaços de fer-se sentir» (Is 56, 10), i fa sentir encara el seu lamento: «Vosaltres no heu pujat a les escombraries i no heu construït cap muralla en defensa dels israelites, perquè poguessin resistir al combat en el dia del Senyor» (Ez 13, 5). Pujar a les escombraries significa oposar-se als poderosos d'aquest món amb llibertat de paraula per a la defensa del ramat. Resistir al combat en el dia del Senyor vol dir fer front, per amor de la justícia, a la guerra dels mals.
Així doncs, per a un pastor, la por de dir la veritat, si no és un girar l'esquena a l'enemic amb el seu silenci? Si en canvi es bat per la defensa del ramat, construeix contra els enemics una muralla per a la casa d'Israel. Per això al poble que tornava a caure en la infidelitat se li va dir: «Els teus profetes han tingut per tu visions de coses vanes i insulses, no han revelat les teves iniquitats, per canviar la teva sort» (Lam 2, 14). A la Sagrada Escriptura, amb el nom de profetes són anomenats de vegades aquells mestres que, mentre fan veure la caducitat de les coses presents, manifesten les futures.

La paraula de Déu els retreu de veure coses falses, perquè, per por de reprendre les culpes, enganyen en va els culpables amb les promeses de seguretat, i no revelen la iniquitat dels pecadors, als quals mai dirigeixen una paraula de reprimenda.

La reprimenda és una clau. Obre de fet la consciència per veure la culpa, que sovint és ignorada fins i tot per aquell que l'ha comès. Per això Pau diu: «Perquè sigui capaç d'exhortar amb la seva sana doctrina i de refutar aquells que la contradueixen» (Tt 1, 9). I també el profeta Malaquies afirma: «Els llavis del sacerdot han de custodir la ciència i de la seva boca es busca l'ensenyament, perquè ell és missatger del Senyor dels exèrcits» (Ml 2, 7).

Per això el Senyor amenaça per boca d'Isaïes: «Crida a plens pulmons, no tinguis respecte; com una trompeta alça la veu» (Is 58, 1).

Qualsevol que accedeix al sacerdoci assumeix el càrrec d'araler, i avança cridant abans de l'arribada del jutge, que el seguirà amb aspecte terrible. Però si el sacerdot no sap complir el ministeri de la predicació, ell, araler mut com és, com farà sentir la seva veu? Per això l'Esperit Sant es va posar sobre els primers pastors sota forma de llengües, i va fer immediatament capaços d'anunciar-lo aquells que ell havia omplert.

Sant Gregori Magne, papa