El relat de Santa Bernadeta

Un dia, mentre em recat a la riba del riu Gave per recollir llenya juntament amb dues noies, vaig sentir un soroll. Em vaig girar cap a la prada, però vaig veure que els arbres no es movien gens, així que vaig aixecar el cap i vaig mirar la cova. Vaig veure una Senyora vestida amb vestits blancs. Portava un vestit blanc i estava cenyida amb una faixa blava. A cada peu tenia una rosa daurada, que era del mateix color que la corona del rosari. Davant d'aquesta visió em vaig fregar els ulls, creient que era una il·lusió. Vaig posar les mans a la falda, on vaig trobar la meva corona del rosari. Volia fer-me també el senyal de la creu a la front, però no vaig poder aixecar la mà, que em va caure. Haver fet aquella Senyora el senyal de la creu, jo també, tot i amb la mà tremolosa, vaig fer un esforç i finalment ho vaig aconseguir. Vaig començar alhora a recitar el rosari, mentre la mateixa Senyora feia passar les perles del seu rosari, sense tanmateix moure els llavis. Acabat el rosari, la visió va desaparèixer immediatament.

Vaig preguntar a les dues noies si havien vist alguna cosa, però elles van dir que no; més aviat em van preguntar què tenia a revelar-los. Aleshores vaig respondre que havia vist una Senyora amb vestits blancs, però no sabia qui era. Les vaig advertir, però, de no en parlar. Aleshores elles també em van exhortar a no tornar més a aquell lloc, però jo em vaig negar.

Hi vaig tornar, doncs, el diumenge, sentint-me interiorment cridada.
Aquella Senyora em va parlar només la tercera vegada i em va preguntar si volia anar a trobar-la durant quinze dies. Li vaig respondre que sí. Ella va afegir que havia d'exhortar els sacerdots perquè fessin construir allà una capella; després em va manar de beure a la font. Com que no en veia cap, anava cap al riu Gave, però ella va fer un gest que no parlava del riu i em va mostrar amb el dit una font. Recat-m'hi, no vaig trobar sinó poca aigua fangosa. Vaig acostar la mà, però no vaig poder prendre res; per això vaig començar a cavar i finalment vaig poder agafar una mica d'aigua; la vaig llençar tres vegades, a la quarta, en canvi, vaig poder beure-la. La visió va desaparèixer aleshores i jo em vaig tornar cap a casa.

Però durant quinze dies hi vaig tornar i la Senyora em va aparèixer tots els dies, excepte un dilluns i un divendres, dient-me de nou d'advertir els sacerdots que fessin construir allà una capella, d'anar a rentar-me a la font i de pregar per la conversió dels pecadors. Li vaig preguntar diverses vegades qui era, però somreia dolçament. Finalment, amb els braços aixecats i els ulls al cel, em va dir que era la Immaculada Concepció.

Durant l'espai d'aquests quinze dies em va revelar també tres secrets, que em va prohibir absolutament de revelar a ningú; cosa que he observat fidelment fins avui.

Santa Bernadeta Soubirous