Què s'ha promès? «Nosaltres serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jn 3, 2). La llengua s'ha expressat millor que ha pogut, però la resta cal imaginar-la amb la ment. En efecte, què ha revelat el mateix Joan en comparació amb aquell que és, o què podem dir nosaltres, criatures que estem tan llunys de la seva grandesa?
Tornem, doncs, a aturar-nos en la seva unció, en aquella unció que ens ensenya interiorment el que no som capaços d'expressar amb paraules. I com ara no podeu tenir aquesta visió, la vostra tasca és desitjar-la.
Tota la vida del cristià fervent és un sant desig. Allò que desitges encara no ho veus, però vivint de santes aspiracions et fas capaç de ser ple quan arribi el temps de la visió.
Si has d'omplir un recipient i saps que serà molt abundant el que et serà donat, tries d'augmentar la capacitat del sac, de la pell o de qualsevol altre contenidor adoptat. Ampliant-lo, el fas més capaç. De la mateixa manera actua Déu.
Fent-nos esperar, intensifica el nostre desig, amb el desig dilata l'ànima i, dilatant-la, la fa més capaç.
Busquem, doncs, de viure en un clima de desig perquè hem de ser omplerts. Considereu l'apòstol Pau que dilata la seva ànima, per poder rebre allò que vindrà. Diu, en efecte: «Fets, jo no tinc encara per haver-ho assolit» (Flp 3, 13).
Aleshores, què fas en aquesta vida, si no has arribat a la plenitud del desig? «Només sé una cosa: oblido el que em queda darrere i m'esforço per arribar al que és davant meu, corro cap a la meta, cap al premi que Déu ens convoca a rebre dalt, en Crist Jesús» (Flp 3, 13-14). Pau va declarar de ser estès cap al futur i de tendir-hi plenament. Era conscient de no ser encara capaç de rebre «aquelles coses que ull no ha vist, ni oïda ha sentit, ni han entrat en el cor de l'home» (1 Cor 2, 9).
La nostra vida és una gimnàstica del desig. El sant desig serà tant més eficaç quant més arrencarem les arrels de la vanitat dels nostres desigs. Ja hem dit altres vegades que per ser omplerts cal abans buidar-se. Tu has de ser omplert del bé, i per tant has de lliurar-te del mal. Suposa que Déu vulgui omplir-te de mel. Si estàs ple de vinagre, on posaràs la mel? Cal lliurar el vas del que contenia, més aviat cal netejar-lo. Cal netejar-lo potser amb esforç i dedicació, si cal, perquè sigui apte per rebre alguna cosa.
Quan diem mel, or, vi, etc., no fem sinó referir-nos a aquella única realitat que volem enunciar, però que és indefinible.
Aquesta realitat es diu Déu. I quan diem Déu, què volem expressar? Aquestes dues síl·labes són tot allò que esperem. Per tant, qualsevol cosa que hem estat capaços d'explicar és per sota de la realitat. Estenem-nos cap a ell perquè ens ompli quan vingui. «Nosaltres serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jn 3, 2).

Dels «Tractats sobre la primera carta de Joan» de sant Agustí, bisbe