Cantem aquí l'aleluia, mentre encara estem desprotegits, per poder-lo cantar un dia allà, ja segurs. Perquè aquí estem en l'ansietat i en la incertesa. I no voldries que jo estigués en l'ansietat, quan llegeixo: No és potser una temptació la vida de l'home a la terra? (cf. Jb 7, 1). Exiges que jo no estigui ansios, quan se'm diu encara: «Vigileu i pregueu, per no caure en temptació»? (Mt 26, 41). No vols que jo em senti insegur, quan la temptació és tan freqüent, que la mateixa pregària ens fa repetir: «Perdona'ns les nostres ofenses, com nosaltres perdonem als nostres deutors»? (Mt 6, 12).
Cada dia la mateixa pregària i cada dia som deutors! Vols que jo estigui tranquil quan cada dia he de demanar perdó dels pecats i ajuda en els perills? En efecte, després d'haver dit pels pecats passats: «Perdona'ns les nostres ofenses, com nosaltres perdonem als nostres deutors», de seguida, pels perills futurs, he d'afegir: «I no ens deixis caure en temptació» (Mt 6, 13).
I també el poble, com pot sentir-se segur, quan crida amb mi: «Llibera'ns del mal»? (Mt 6, 13). I, no obstant això, germans, tot i trobar-nos encara en aquesta situació penosa, cantem l'aleluia a Déu que és bon, que ens allibera de tot mal.
Fins i tot aquí baix, entre els perills i les temptacions, es canti per part dels altres i per nosaltres l'aleluia. «Perquè Déu és fidel; i no permetrà que sigueu temptats més enllà de les vostres forces» (1 Cor 10, 13). Per això també aquí baix cantem l'aleluia. L'home és encara culpable, però Déu és fidel. No diu: «No permetrà que sigueu temptats», sinó: «No permetrà que sigueu temptats més enllà de les vostres forces, però amb la temptació us donarà també la sortida i la força per suportar-la» (1 Cor 10, 13). Has entrat en la temptació, però Déu et donarà també la manera de sortir-ne, perquè no caiguis en la mateixa temptació: perquè, com el vas del vaseller, siguis modelat amb la predicació i consolidat amb el foc de la tribulació. Però quan hi entris, pensa que n'hi sortiràs, «perquè Déu és fidel». El Senyor et protegirà de tot mal... vigilarà sobre tu quan entris i quan surtis (cf. Sl 120, 7-8).
Però quan aquest cos hagi esdevingut immortal i incorruptible, llavors cessarà també tota temptació, perquè «el cos és mort». Per què és mort? «A causa del pecat». Però «l'Esperit és vida». Per què? «A causa de la justificació» (Rm 8, 10). Abandonarem doncs com a mort el cos? No, sinó escolta: «Si l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Crist dels morts habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar Crist dels morts, donarà la vida també als vostres cossos mortals» (Rm 8, 10-11). Ara, en efecte, el nostre cos és en la condició terrenal, mentre que llavors serà en la celestial. Oh feliç aquell aleluia cantat allà! Oh aleluia de seguretat i de pau! Allà no hi haurà ningú que sigui enemic, allà no perdrem mai cap amic. Allà ressonaran les lloances a Déu. Certament ressonen també ara aquí. Però aquí en l'ansietat, mentre que allà en la tranquil·litat. Aquí cantem com a moribunds, allà com a immortals. Aquí en l'esperança, allà en la realitat. Aquí com a exiliats i pelegrins, allà a la pàtria. Cantem també ara, no tant per gaudir del descans, sinó per alçar-nos de la fatiga. Cantem com a viatgers. Canta, però camina. Canta per alleujar les asperitats de la marxa, però cantant no et deixis anar a la pigrícia. Canta i camina. Què vol dir caminar? Anar endavant en el bé, progressar en la santedat. Hi ha, en efecte, segons l'Apostol, alguns que progressen sí, però en el mal. Si progresses és senyal que camines, però has de caminar en el bé, has d'avançar en la recta fe, has de progressar en la santedat. Canta i camina.

Dels «Discursos» de sant Agustí, bisbe