La commemoració anual de santa Àgata ens ha reunit aquí perquè rendíssim honor a una màrtir, que és sí antiga, però també d'avui. Sembla, de fet, que avui també guanyi el seu combat, perquè cada dia és coronada i adornada amb manifestacions de la gràcia divina.
Santa Àgata ha nascut del Verbe del Déu immortal i del seu únic Fill, mort com a home per nosaltres. Diu, de fet, sant Joan: «A tots els que l'han acollit ha donat el poder de convertir-se en fills de Déu» (Jn 1, 12).
Àgata, la nostra santa, que ens ha convidat al banquet religiós, és l'esposa de Crist. És la verge que ha emporporat els seus llavis amb la sang de l'Anyell i ha nutrit el seu esperit amb la meditació sobre la mort del seu estimat diví.
La stola de la santa porta els colors de la sang de Crist, però també els de la virginitat. La de santa Àgata, així, esdevé un testimoni d'una eloqüència inexhaurible per a totes les generacions següents.
Santa Àgata és veritablement bona, perquè, sent de Déu, es troba al costat del seu Espos per fer-nos participants d'aquell bé, del qual el seu nom porta el valor i el significat: Àgata (és a dir, bona) donada a nosaltres en donació per la mateixa font de la bondat, Déu.
De fet, què és més beneficiós que el bé suprem? I qui podria trobar alguna cosa digna de ser celebrada amb més lloances del bé? Ara, Àgata significa «Bona». La seva bondat correspon tan bé al nom i a la realitat. Àgata, que per les seves magnífiques fites porta un nom gloriós i en el mateix nom ens fa veure les gestes glorioques per ella acomplertes. Àgata, ens atrau fins i tot amb el seu propi nom, perquè tots hi vagin amb ganes al seu encontre i és d'ensenyament amb el seu exemple, perquè tots, sense pausa, competeixin entre ells per aconseguir el veritable bé, que és només Déu.

Del «Discurs sobre santa Àgata» de sant Metodi de Sicília, bisbe