Reconeix l'origen de la teva existència, de la respiració, de la intel·ligència, de la saviesa i, el que més importa, del coneixement de Déu, de l'esperança del regne dels cels, de l'honor que comparteixes amb els àngels, de la contemplació de la glòria, ara segur com en un mirall i de manera confusa, però a la seva hora de manera més plena i més pura. Reconeix, a més, que has esdevingut fill de Déu, cohereu de Crist i, per fer servir una imatge atrevida, ets el mateix Déu!
D'on i de qui et vénen tantes i tals prerrogatives? Si a més volem parlar de dons més humils i comuns, qui et permet veure la bellesa del cel, el curs del sol, els cicles de la llum, les miríades d'estrelles i aquella harmonia i ordre que sempre es renoven meravellosament en el cosmos, fent festiu el creat com el so d'una cetra?
Qui et concedeix la pluja, la fertilitat dels camps, l'aliment, l'alegria de l'art, el lloc de la teva llar, les lleis, l'Estat i, afegim, la vida de cada dia, l'amistat i el plaer de la teva parentela?
Com és que alguns animals són domèstics i sotmesos a tu, mentre que n'altres et són donats com a aliment?
Qui t'ha posat senyor i rei de tot allò que és a la terra?
I, per aturar-nos només en les coses més importants, demano encara: Qui et va fer donació d'aquelles característiques totes teves que t'asseguren la plena sobirania sobre qualsevol ésser viu? Va ser Déu. Doncs bé, ell, en canvi de tot això, què et demana? L'amor. Exigeix de tu contínuament, primer de tot i sobretot, l'amor a ell i al proïsme.
L'amor cap als altres l'exigeix al mateix nivell que el primer. Serem relliscosos a oferir a Déu aquest don després dels nombrosos beneficis per ell atorgats i d'aquells per ell promesos? Osarem ser tan impudents? Ell, que és Déu i Senyor, es fa anomenar el nostre Pare, i nosaltres voldríem renegar dels nostres germans?
Guardem-nos, estimats amics, de convertir-nos en mals administradors d'allò que ens ha estat donat en donació. Meritaríem llavors l'amonestació de Pere: Teneu vergonya, vosaltres que reteneu les coses d'altres, imiteu més aviat la bondat divina i així ningú serà pobre.
No ens afatiguem a acumular i a conservar riqueses, mentre que altres pateixen la fam, per no merèixer els retrets durs i tallants ja altra vegada fets pel profeta Amos, quan va dir: Vosaltres dieu: Quan passarà el noviluni i el dissabte, perquè es pugui vendre el gra i mercantilitzar el blat, disminuint les mesures i fent servir balances falses? (cf. Am 8, 5).
Operem segons aquella suprema i primera llei de Déu que fa descendir la pluja tant sobre els justos com sobre els pecadors, fa sorgir el sol igualment per a tots, ofereix a tots els animals de la terra l'obert camp, les fonts, els rius, els boscos; dona aire als ocells i aigua als animals aquàtics; a tots dona amb gran liberalitat els béns de la vida, sense restriccions, sense condicions, sense delimitacions de cap mena; a tots elargueix abundantment els mitjans de subsistència i plena llibertat de moviment. Ell no va fer discriminacions, no es va mostrar avar amb ningú. Proporcionà saviosament el seu don al necessitat de cada ésser i manifestà a tots el seu amor.

Sant Gregori de Nazianz, bisbe